El dia comença amb els tràmits administratius d’arribada a Cabo Verde, passant per la policia i per immigració. El ritme és illenc al quadrat, molta calma i a més coincidim amb l’hora d’esmorzar. Toca esperar.

Seguim amb les compres per fer les reparacions de l’Itaca. Encarreguem el sabre trencat i les peces del patí de la major. Ambdós encàrrecs acabant sent fabricacions locals a mida. El sabre és ràpid i ens el donen la mateixa tarda, les peces del patí són més laborioses de fabricar i les tindrem demà (16-gen) a la tarda.

Una volta pel nucli antic de Mindelo ens descobreix una ciutat diferent de la que es veu en arribar des del mar. El nucli antic té el seu encant, acolorit, referències a la Cesària Évora, mercats ambulants de carrer, mercats de verdures i del peix, botigues d’artesania local. Aprofitem per localitzar els serveis que necessitarem aquests dies (bugaderia, forn de pa, …).

Ens ajuda en Felipe, una persona del país que, per iniciativa pròpia, ens fa de cicerone. Ens mostra tots els llocs que ens poden ser d’interès i ens explica que està esperant l’arribada d’un vaixell de pesca en el que espera enrolar-se almenys un parell de mesos. Se’l veu una persona prudent i bona persona, de mirada una mica trista, que en acomiadar-nos ens diu que ara no està treballant i que qualsevol ajut li aniria bé, no ens ho pensem dues vegades.

Dinem a un dels restaurants de cuina local que ens han recomanat que resulta ser el mateix que han reservat pel sopar col·lectiu del vespre. Haurem de vigilar aquests àpats més que abundants si no volem perdre la línia.

Durant el sopar es va decidir que sortirem de Mindelo el diumenge 19-gen a les 11:00. No obstant un dels vaixells, l’Islay, ha decidit marxar demà 16-gen en solitari. Han de tornar Barcelona al més aviat possible i guanyar aquests tres dies els hi va bé.

També es va parlar dels protocols de comunicació durant la travessia, ja que a la baixada fins a Mindelo va haver-hi algunes dificultats per mantenir la comunicació entre els vaixells perquè no haver establert un protocol comú. Les propostes de l’Itaca van ser acceptades per la resta de vaixells.

Demà, si la wifi ens ho permet, un recull de fotos i vídeos d’aquests últims dies.

Celebrem que els navegants gaudeixin del merescut descans.

Avui, a banda de l’obligatori fragment de l’Oda Marítima que ens porta el Màrius Serra, volem rendir un petit homenatge als nostres navegants de la mà d’una guitarrista d’excepció, l’Alba Sesé, que ens regal una magnífica interpretació de la cançó Alfonsina y el Mar.

I, per descomptat la nova entrega de l’Oda Marítima.