La nit del 21 al 22 ha estat molt tranquil·la amb vents molts fluixos i que a anaven rolant, arribant a SE.


Pel matí la Maite i en Josep han esmorzat els dos peixos voladors.
Durant el matí, el vent ha pujat, hem posat les veles amb ‘orelles de burro’ i amb el poc vent que teníem de popa, hem navegat entre 4 i 6 nusos.

Tal i com preveia la meteo avui hem tingut onades ‘atlàntiques’ de 2 – 3 mts, per l’amura d’estribord. Son onades molt còmodes, doncs el barco les puja lentament i les baixa lentament. Res a veure amb les muntanyes de mar de 4 mts que varem tenir en el tram Lanzarote – Cabo Verde per popa.
Hem fet una sobretaula de quasi tres hores, tot recordant des del ‘cine nick’, el ‘cine exin’, a com les mares i avies netejaven les mantes i catifes a base de penjar-les d’una corda i estovant-les amb una mena de raquetes de mívet…. així com les nostres primeres experiències nàutiques. Comença a ser preocupant recordar amb tot detall el que va passar fa cinquanta anys i tenir dificultats per saber a on hem deixat les ulleres o que varem sopar ahir…


Per la tarda, i com ja comença a ser costum, en Diego ha pescat un peix d’uns 60 cm de llarg i uns tres quilos de pes. Ignorem la seva espècie. Te unes ratlles que recorden al barat. Per la seva pell i textura, sembla un peix blau. Com ja tenim peix per dos dies, deixarem la pesca fins ‘trencar stocks’.


Cap el tard, en Ferran ha anat posicionant sobre la carta de paper, el rumb i posició nostre i la dels altres vaixells, amb qui tenim contacte per l’emissora d’ona curta en la freqüencia de 14.360 khz/ usb dues vegades al dia.
De l’anàlisi dels mapes meteo, tot sembla indicar que el divendres ‘entraran’ els vents alisis de 20 nusos que tant ens havien comentat. Esperem no passar del vent ‘demasiado flojo’ al ‘demasiado fuerte’….
Aquesta nit, tornarem a sopar peix, però no al forn, doncs consumim massa gas, també un be escàs.
Intentem mantenir el rumb entre el 266 i el 270.

La vida a bord – Les guàrdies

Les guàrdies son un moment important del dia a dia, doncs afecten 8 h – 10 h de les 24 hores del dia. Son les hores de nit i en les que cal descansar.
Per tal de que tots puguem descansar, establim uns “torns de guàrdia”. Finament hem optat per començar a les 22 h, hora del barco, i anar fent guàrdies individuals de 2 hores.
Cada dia anem rotant, de manera que el que avui fa la primera (de 22 h a 24 h) demà farà la segona (de 24 h a 02 h) i així successivament.
Durant la guàrdia hem d’estar pendents dels següents aspectes:

  • Cada 15 minuts fer una observació visual de l’horitzó i de l’ordinador de bord (AIS o Radar) per veure si tenim algun vaixell que pugui venir en rumb de col·lisió. Si es així, modifiquem el rumb, per tal d’evitar-lo. Algunes vegades ens toca cridar per ràdio a l’altre vaixell i, amb el nostre macarrònic anglès nàutic, gestionar la maniobra. Sorprèn els pocs vaixells que veiem…. de fet no arriben a un mercant al dia de mitjana.
  • De manera continua, vigilar que el rumb, vent i configuració de les veles sigui coherent. Si rola el vent (canvi de direcció) hem de modificar les veles o modificar el rumb. Com només hi ha una persona de guàrdia, si la modificació de les veles implica canviar el tango de banda (ens calen dues persones a proa per fer-ho amb seguretat) optem per modificar el rumb, i demà serà un altre dia…. Es per això que algunes nits seguim un rumb un tant ‘erràtic’.
  • Vigilar que no hi ha res estrany a bord, cap soroll, res que grinyoli, que no hi hagi aigua a la sentina…. etc
  • Vigilar visualment o amb el radar que no entri un xàfec de cop i ens doni un ensurt amb ratxes de 30 nusos, força habituals en aquestes latituds.
  • En cas d’haver una situació greu, el que està de guàrdia, desperta a la resta per que l’ajudin.

Per tal de no dormir-nos, alguns posem un despertador cada 15 min, per si de cas….. Una vegada en Josep i el Pepe López, tornant de Formentera.. es van dormir i es van despertar rumb directe a l’espigó del Port del Masnou, a una milla de distancia.

Per seguretat les guàrdies les fem amb el armilla/ arnés i lligats….. i tenim ‘prohibit’ sortir de la banyera i anar sols cap a proa, sense avisar a un altre tripulant.

També estem amatents a si ens cau un peix volador… i assegurem l’esmorzar..

Magnífiques aquestes cròniques. Us deixem amb una nova entrega de l’Oda marítima