La nit del 23 al 24 ha estat molt tranquil·la i sense cap novetat, amb vents fluixos i velocitat de 3 – 5 nusos.


Cada nit, a l’hora de sopar, en Josep ens fa repassar el procediment a seguir durant la guàrdia, en cas que ens entri de nit un temut xàfec…
En una Ruta de la Sal, creiem recordar que el 2011, de nit, a unes 30 milles d’Eivissa, un ‘cap de fibló’ va passar per sobre l’Itaca. En Ferran anava a la roda, de guàrdia, mentre la resta dormien. Les destrosses a la jàrcia i coberta van ser considerables… les dues vegades que el pal va anar a l’aigua, difícilment les oblidarem mai.

Pel matí hem estat practicant amb el sextant. Cap a les 12h utc hem pres tres alçades del sol i a les 14:25 utc (hora que el sol passava pel meridià superior) unes altres tres.
Posicionades les “rectes d’altura” sobre la carta i determinada la posició, hem comprovat amb el GPS que l’error era de “només” 19 milles, comparat amb les 2.040 milles del trajecte. Hauríem suspès l’examen de capità, … però estem satisfets… Els pròxims dies seguirem practicant / jugant, a veure si millorem la precisió….

Per la tarda ens hem creuat amb un veler holandès de nom Snow i amb un vaixell de càrrega. No els hem vist visualment, però si en el plotter.

Sembla que el vent va pujant. Seguim navegant amb orelles de burro.

La previsió pels pròxims dies es de vent per l’aleta d’estribord / popa d’uns quinze nusos.
A veure !!!!!

La vida a bord – La pesca

La història de la pesca en l’Itaca es molt fàcil de resumir…

A l’estiu del 2012, a Formentera, en Josep va comprar una canya de pescar de ‘joguina’ per jugar amb els nens. Aquell estiu el vam compartir amb en Ferran i la seva dona, la Lali.
Una tarda, fondejats a Es Caló, vàrem estrenar-la. Vam pescar sis – set oblades. Encara recordem la cara de tristor del fill petit d’en Josep, en Joan (que llavors tenia 8 anys), i volia tirar els peixets a l’aigua perquè visquessin. Tenia tota la raó !!!!. Ja no varem pescar res mes.

L’estiu del 2018, tornant des de Palermo, ho vam tornar a intentar. Crec que tornàvem uns sis vaixells, tots van pescar tot tipus de peixos, excepte nosaltres.

Aquest any, al Decathlon d’Arrecife (Lanzarote), abans de partir rumb a Cap Verd , vàrem comprar una altra canya (aquesta una mica més ‘professional’) i altra material (fil, ploms, rapales,….) per poder passar l’estona durant la travessa, però sense cap convenciment de pescar cap peix. De fet, en el ‘balanç’ econòmic de la travessa la teníem imputada a la compte de pèrdues…. :-))

De Lanzarote a Mindelo no la varem usar, doncs el barco anava molt ràpid, i en Diego (el pescador de bord) anava tant empastillat de biodramines que no estava per pesques.

Quan van començar les encalmades, després de sortir de Mindelo, en Diego finalment va plantar la canya, amb les mirades escèptiques de la resta dels tripulants.

A la poca estona, per la tarda varem pescar la primera llampuga, el segon dia, també per la tarda, la segona, i el tercer dia a la posta de sol el tercer peix que ens ha donat per tres àpats.

Després de cada captura, seguim el mateix ritual. Primer els crits d’eufòria i les fotos de rigor- Després el Diego els neteja a coberta, els talla a lloms, verifica que no tinguin vestigis d’anisaki, i els posem a la nevera. Després els fem al forn o a la planxa.

Mentre tenim stock de peix a la nevera no pesquem res, tot recordant la cara del meu fill Joan…

Avui volem acabar posat-vos la situació dels navegats de l’Itaca VII just en el moment de redactar al post. Certament al bell mig de l’Atlàntic.

I, com sempre, acabem amb una nova entrega de l’Oda Marítima. Gràcies Màrius.