La nit del 24 al 25 ha tornat ha ser molt tranquil·la, si bé el vent ha anat pujant.


La principal novetat respecte a altres guàrdies anteriors es que ens hem creuat amb diferents mercants que ‘sembla’ fan el rumb Brasil – Europa. Tot ells ens han passat a mes de 10 milles de distancia, per la proa, només els hem vist a l’AIS, sense contacte visual directe.

Un parèntesi a la crònica. Per tal de que ens puguem fer una idea de com funciona el tràfic marítim us deixo una captura de Marine Traffic que ens ensenya, com ens fa amb els avions, quants vaixells hi ha en moviment. Us deixo un tall de la zona dels nostres navegants que, com podreu comprovar, no viatgen pas sols.

Si esteu encuriosits podeu trobar l’aplicació en aquest enllaç

Seguim amb la crònica

Com ahir en Diego no va pescar res, aquesta nit el mar ens ha regalat tres peixos voladors, que tot seguit han anat a la nevera.

Pel matí, en Ferran ha estat posicionant pacientment, sobre la carta de paper, la nostra posició i les dels altres vaixells.

Aquest matí, hem sabut per ràdio que altres vaixells comencen a patir alguns problemes derivats de la fatiga dels materials… un no pot carregar bateries, un altre ha trencat la braça de l’espi i també ha trencat l’antena de l’emissora d’ona curta, finalment un altre ha tingut problemes amb els patins de la major. Afortunadament, avui nosaltres tampoc hem trencat res !!!!, toquem fusta !!!!

Durant moltes hores del dia d’avui, hem navegat paral·lels amb un veler francès de nom FINN, a unes 12 milles de distancia.

Tal i com preveien els mapes meteo, el vent i el mar han pujat. Tenim uns vents sostinguts de 15 nusos per l’aleta d’estribord i onada de 2 mts per popa. Amb aquestes condicions i amb un ris a la major i al gènova (per no trencar res) estem fent unes velocitats mitges de 6 nusos. Podríem anar una mica mes ràpids, però no volem arriscar el material.. ens queden molts dies i fer trencadisses no ens convé.

El període de l’onada d’avui es d’uns set segons, no es l’onada llarga dels altres dies que pujàvem i baixàvem lentament, i fa que el barco vagi fent “la cullereta” o la “coctelera”, però res a veure amb les onades de la baixada de Lanzarote a Cabo Verde que feien difícil mantenir la verticalitat.

Avui, per primer dia, i veient com augmenten els nostres volums corporals, per menjar hem fet “règim”, uns pèsols saltejats amb una mica de bacon i de postre quallada, que la Maite va preparar artesanalment, ahir per la nit.

Per la tarda, veient que els peixos de la nevera volien abandonar el barco, hem decidit que potser calia una jornada de dutxa de la tripulació. Com resulta incomoda la dutxa a la coberta, pel moviment de les onades, hem provat una altra tècnica. Hem fet passar la mànega d’aigua salada, per les escotilles dels banys. D’aquesta manera, a més de dutxar-nos, hem aprofitat per baldejar els banys per dintre, que ja calia. Després trèiem l’aigua salada acumulada amb les bombes de buidatge dels banys.
Finalitzat aquest procés, els peixos de la nevera tornen a estar tranquils.

Al contrari del que havíem imaginat, les sortides i postes de sol, son de moment mol ‘soses’. En comptes del sol taronja que impregna d’un color rogent els núvols, com estem acostumats a la Mediterrània, de moment es limiten a un sol de color blanc que surt i es posa sense cap mes efecte artístic. El cel estrellat, de moment tampoc ens ha deparat cap nit espectacular, a excepció de poder veure de ‘resquitllada’, per sobre l’horitzó, el que pensem és ‘la cruz del sur’…. , impossible de veure a casa nostra.

Avui, també hem començat a veure ‘sargazos’ que si be molt disseminats, no esperàvem veure encara en la longitut W en la que ens trobem.

Aquesta tarda hem rebut i agraït la ‘contracrònica’ que ens envia en Cesc (l’home del blog) en el que ens informa del que passa per les nostres terres.
Aquí estem desconnectats del món, a excepció del que rep en Josep en les nits de guàrdia en ona curta…. fins ara: Radio Vaticano, Radio Cuba Libre (no es broma…) i un conjunt d’emissores xineses i àrabs que no acabem d’entendre del tot bé.

I, per acabar, un nou fragment de Pessoa