La nit del 25 al 26 ha tornat a ser molt tranquil·la. Aquesta nit, com ja va sent costum han aterrat 4 peixos voladors.
Per que us feu una idea aquests peixos fan entre 15 cm i 20 cm, amb aspecte de sardina amb ales, però de gust mes suau. Els fem a la paella.


El dia d’avui transcorria amb normalitat…. Anem navegant prop del veler “snow” de matricula holandesa. L’hem intentat cridar pel canal 16 de VHF, per saludar-lo, però no hem tingut resposta.

A primera hora de la tarda, el vent ha rolat i ens entra per l’aleta de babord. Hem tret el tangó.


Cap a mitja tarda, en Ferran ha detectat que l’últim sabre de la major, el de més amunt, no tenia patí !!! (la peça que uneix la vela amb el màstil). Hem baixat la major i hem vist que, per segona vegada, havia saltat el fre del passador i s’havien perdut les peces intermèdies. Son les peces que van haver de fabricar a mida a Mindelo, per un altre patí amb la mateixa incidència. Com ja es la segona vegada que ens passa, ja ens sabíem la solució. Com que hem perdut les peces, hem unit el patí amb l’extrem del sabre amb un grillet de fortuna.

Com ja es la segona vegada que passa, i per evitar-ne una tercera, hem substituït tots els frens dels patins per uns altres més forts.
Dels 9 patins harken que portem a la major, ja s’han trencat dos…. i encara no hem arribat a la meitat de la travessa !!!!!
Afortunadament, hem trobat solucions de fortuna per poder seguir amb la vela major.
Esperem que al menys harken ens subministri sense cost tot el material, recent estrenat, que incomprensiblement es va trencant i que per cert, no es precisament econòmic….

Al baixar la major, també hem detectat que la drissa (cap que serveix per hissar i sostenir la vela) de la major, presentava un important desgast per fregament a l’extrem superior, tot i ser de Dinema. Hem tallat el tros malmès i l’hem tornat a unir la drissa amb el puny de drissa de la vela major. Es el segon incident d’aquest tipus amb un cap de Dinema, material que si bé és molt resistent a la tracció, no sembla que ho sigui tant al desgast per fregament.

Totes aquestes maniobres, a la base del pal, mentre anem saltant en la ‘coctelera’ resulten cansades…. així que ara a dinar-berenar-sopar (tot de cop) i a descansar … i del rumb i el tangó ja ens preocuparem demà pel matí.

Avui hem tornat a canviar l’hora del vaixell. Ara son les 21:00 utc a tot el món, a BCN son les 22:00 h hora local i aquí al barco son les 18:00 h

Aquesta tarda, per ràdio, hem sabut que un dels vaixells de la flota ha enredat restes de xarxa de pesca a l’hèlix de l’hidrogenerador i també han passat una tarda entretinguda….



La vida a bord – Rumb i Posició

Abans de sortir, alguns amics ens van preguntar com ho fèiem per orientar-nos en mig de l’oceà.

Anem per parts…


Com sabem el rumb a seguir ?
Quan anem de BCN a Mallorca, una distància petita, podem simplificar la superfície esfèrica de la terra i considerar-la plana. Per definir el rumb s’apliquen quatre fórmules trigonomètriques i el teorema de Pitàgoras. És a dir, es navega en rumb directe o línia loxodròmica.


Quan naveguem distàncies més grans, no podem fer la simplificació anterior i hem de treballar amb trigonometria esfèrica, una mica més complicada de formular. El resultat que obtenim es que la distància més curta, entre dos punts de l’esfera terrestre, està sobre una linea corba. De fet, si mirem el trajecte d’un avio de BCN a Nova York, veiem que no va en línia recta, sinó sobre una corba. Aquesta trajectòria la denominem línia ortodròmica.

Donat que estem navegant paral.lels a l’equador i, a la vegada, molt pròxims a l’equador, el rumb de la loxodròmica i ortodròmica son molt semblants. Tot i això, varies vegades al dia calculem el rumb a seguir.

Això a la taula del menjador de casa, és molt bonic. Aquí al mig de l’oceà, tenim dos factors que son els que manen, la direcció del vent i de les onades. Moltes vegades hem de renunciar al rumb teòric, durant unes hores, per tal de poder seguir navegant a vela i després sanar corregint.

Com sabem a on som ?
En l’Itaca portem dos ordinadors (aquí es diuen “plotters”, i així ens els venen tres vegades mes cars….) on veiem la posició GPS del barco, el rumb, la velocitat, el radar, la posició d’altres barcos… a banda de tots els mòbils i tauletes amb GPS’s. Amb aquests dispositius es molt fàcil saber a on estem i quin rumb hem de posar.


Aquest sistema només te un problema…. si tinguéssim una averia elèctrica, com sembla que es el cas en un dels vaixells de la flota, ens quedaríem cecs…

En aquest cas, obtindrien la posició sobre la carta de paper amb ajuda del sextant, es per això que cada dia en Ferran posiciona, pacientment, la situació del nostre barco sobre la carta de paper, que a diferencia del windows no es penja. I també es per això que de tant en tant traiem el sextant per anar practicant.

El rumb el definiríem amb la brúixola (aquí li diem compass)….. no obstant, a les nostres terres, quan la brúixola marca el nord, coincideix amb el nord magnètic de la terra. Com que el camp magnètic de la terra no es uniforme, això no sempre es així.
Per exemple, on ens trobem ara, l’agulla del compass ens marca el nord desviat 16 graus cap al W (oest). Es a dir si no tinguéssim en compte aquesta diferència (declinació magnètica) i seguíssim el rumb del compass, en comptes d’anar a Martinica aniríem a petar exactament a Veneçuela.


A més, de nit, i en aquesta latitud tant propera a l’equador, hi ha dues referències que ens ajuden: un estel (l’estel polar) que ens marca el nord i una constel·lació (la creu del sud) que ens marca el sud i que no es visible des de casa nostra.
Son la millor brúixola !!!, si tenim la polar al nostre través per estribord i la creu del sud pel través del nostre babord, vol dir que anem en la direcció correcta, cap l’oest.