La nit del 26 al 27 ha estat força tranquil·la.
A mitja nit, ens ha rolat una mica el vent i hem tingut que anar una mica més cap al sud del rumb teòric.

A més, analitzant els mapes meteo, que de moment han encertat amb una precisió germànica, veiem que a partir de divendres entra pel nostre nord una encalmada molt més forta que l’anterior. Amb tot això, dijous hauríem d’estar sobre els 13º 40 de latitud nord, sinó volem quedar-nos parats.

Avui pel matí ha tocat jornada de dutxa. Com que el mar estava força tranquil, ha estat a la coberta.
També hem començat a gestionar com fer arribar a Martinica els recanvis de les peces que hem trencat.

Avui si hem dinat !!!!., concretament tots els peixos voladors que teníem a la nevera. Força bons…

Com que el dia, meteorològicament, era molt bo, la sobretaula s’ha allargat fins la posta de sol. Crec que un dels millors records que ens emportarem d’aquesta travessa, entre molts d’altres, son les sobretaules. Son un plaer !!!!.
Sense proposar-nos-ho, cada vegada surt un tema diferent,… compartir les diferències, aprendre de lo distint, des de la màxima tolerància és tot un plaer.
Nomes tenim una restricció que sempre hem tingut a l’Itaca: “el que es parla dins del barco, no surt del barco”, això ens dona la màxima llibertat per anar tractant tot tipus de temes i àmbits.

Per la tarda, cap el fosc, ens ha passat a uns 15 mts per la banda d’estribord, un peix o mamífer de quasi mitja eslora, uns 5 – 7 mts de llarg. Pel seu color, mida i velocitat no era un dofí. Ha emergit lentament, ens ha ensenyat la seva aleta dorsal, i després, lentament, ha tornat a submergir-se. Com de peixos en sabem poc o res no us podem dir quina especie era. Tampoc ha estat possible fer-li cap foto.

Ja de nit, tenim sessió de cine a coberta, gaudint del bon temps.

Ara anem navegant al rumb 250, amb orelles de burro, amb un vent suau de 10 – 15 nusos que ens entra pràcticament de popa rodona. No obstant, i com sempre, abans de començar les guàrdies rissarem les veles.

La vida a bord – Les comunicacions amb la resta del món

Per garantir la seguretat, les comunicacions son una eina fonamental, a mes de ser obligatòries des del punt de vista legal. De fet, per tenir el barco homologat en Zona 1 (sense límits de navegació), hem de portar a banda de l’AIS, les balisses, el transponedor radar…. una emissora VHF i una altre de HF.

En Josep es teleco i radioficionat, fins aquí això no seria greu…. De la mateixa manera que hi ha gent que col·lecciona segells, a ell li encanten les emissores i les antenes. En aquesta travessa portem 5 emissores de diferents bandes i 12 antenes !!!, a mes de walkies, altres receptors… aparells de mesura, soldadors…. Totes les emissores les hem de declarar en un full de registre anomenat LEB.

En fi, l’Itaca es com una mena de Torre de Collserola navegant.

Quina utilitat donem a tot aquest “arsenal” ?

  • En la banda de VHF, canal 16, estem sempre a l’escolta, i parlem amb altres vaixells per gestionar maniobres, per exemple en cas de rumb de col·lisió i, per si fos el cas, demanar ajuda a vaixells propers.
  • També en la banda de VHF, parlem entre els vaixells de la flota. No obstant, amb la distància que tenim entre barcos, ara és inoperant amb els barcos mes distants.
  • En la banda de HF i per freqüències nàutiques, parlem amb els barcos de la flota mes distants i, en les bandes de radioaficionats, bàsicament en 20 mts, parlem amb Barcelona (quan la propagació ens ho permet) i amb altres radioaficionats de tot el món. La majoria de radioaficionats (Brasil, Martinica, Sud-àfrica, Canàries, Rússia, …) amb els que contactem, sempre es mostren predisposats a prestar-nos ajuda durant la travessa en cas de necessitat.
  • En la banda de HF, també rebem d’una estació de Boston els mapes meteo de l’Atlantic Nord, amb un sistema tipus fax, de fet es diu weather fax. També podem rebre informació meteo i avisos a navegants amb el sistema NAVTEX, una mena de “teletipo” amb pantalla en blanc i negre. No obstant aquí en mig, també es inoperant.
  • Amb les comunicacions satel.litals, amb Iridium, gestionem els mails amb terra, els sms, (afortunadament no tenim wapp…), enviem aquestes cròniques, ens “baixem” els mapes meteo de Predict Wind i estem en contacte amb el nostre “equip de terra”. Molt important !!!!. (Gracies Pere, Cesc, Xavier i Projecte Quatre estacions !!!). A més, en cas d’incomunicació amb altres vaixells de la flota (per exemple els que no disposen d’ona curta) ens passem les posicions per una mena de sms’s.

Cada dia fem dues “rodes” en HF, entre els vaixells que tenim HF, a les 12 utc i a les 22 utc, per saber la posició dels vaixells, rumb, velocitat, condicions de vent… i comentar si hi ha alguna incidència. En el nostre cas, sempre rebem savis consells d’altres vaixells que han fet la travessa més vegades, un d’ells per quinzena vegada i a més en solitari!!! La resta del dia estem a l’escolta per si un vaixell de la flota requereix ajuda.

En Josep es passaria tot el dia parlant amb altres col·legues radioaficionats, si no fos perquè cada vegada que prem el micro i parla, consumim uns 200 w de la bateria, un altre be escàs a bord, i s’ha de moderar.

Avui, abans del fragment de l’Oda marítima us volem deixar un extracte de la nota que ha publicat avui la organització:

Lentitud desesperante. Océano Atlántico, 28 de enero, 2020.-El ritmo lento dela navegación de los componentes del Ocean Raid – Gran Prix del Atlántico está poniendo a prueba la paciencia a las tripulaciones. A parte del desespero por la poca velocidad que toman sus veleros, -incluso se promedian velocidades de 3 a 6 nudos, una autentica calma en medio del Atlántico-ahora se suma la alarma de que comienza a escasear el agua para suministro de la flota.En esta situación parece se encuentra el velero H43 Habana, que ha empezado a dosificar su racionamiento líquido, cuando aún le  falta  por recorrer 960 millas antes de alcanzar la meta en du Marin (Martinina).En una situación con viento establecido normal, esto no parecería un problema, pero la insistencia de la encalmada, hace que la preocupación aflore  entre los tripulantes. Esta situación también está afectando  a la sostenibilidad de las baterías. Esto sumado a la tensión en probar todo tipo de maniobra, para aprovechar al máximo la escasa calidad del viento, hace que las tripulaciones estén exhaustas”.

Be. Caldrà veure com evoluciona tot plegat. De moment els navegants de l’Itaca VII sembla que tenen la situació sota control. I, un nou fragment de l’Oda maríima