Nota important

Des de l’equip de terra ens han informat que veient la posició, semblava que estàvem aturats i molt endarrerits, fent que els que ens segueixen preguntessin si ens passava alguna cosa.

Tot va perfecte!!!

Sembla que el que ha succeït és que el tracker de l’organització (un dels links que podeu trobar al blog) s’ha quedat sense piles i marca una posició endarrerida. Ja les hem canviat.

En el barco disposem de tres sistemes de tracker: el de l’organització, un altre nostre (que també està el link al blog) i finalment el que envia Iridium a l’equip de terra.

Esperem que s’hagi solventat el problema i ens pugueu seguir. En qualsevol cas estem navegant amb tota normalitat.

També us avisem que la nostra poc gloriosa clasificació en el Raid, no s’arregla ni canviant les piles del tracker …. 🙂)

La nit del 28 al 29 ha estat una mica pesada…

Si bé el vent va baixar de les ratxes de 30 nusos, als 20 – 22 que ens donaven els partes meteo, la mar ens ha fet la guitza tota la nit. A banda de les onades que ja teníem, d’uns 2 mts, cada vegada que apareixien les “tres maries”, teníem onades de mes de 3 mts. A més, per arreglar-ho, de tant en tant, ens venia una onada de través. Amb tot això, el barco no ha parat de moure’s i sacsejar-se, fent difícil dormir.

Per “tres maries” es coneixen unes onades (també hi son a la Mediterrània) que de tant en tant apareixen entre el mig de les altres. No son ni dues ni quatre, son tres. L’alçada de les “tres maries” acostuma a ser un 50% superior a la resta d’onades.

El dia ens ha deparat un altra fantàstica jornada de navegació, amb vents de popa de 15 – 18 nusos, i hem navegat amb orelles de burro plàcidament.

La nit del 28 al 29, cap a les 23:55 hora barco, hem traspassat el meridià 42 graus 57 minuts oest, que marca la meitat d’aquest recorregut.

Com ahir per la nit, no estàvem per festes, ho hem celebrat avui, com es mereixia l’ocasió.

En Ferran i la Maite han preparat un tataki amb cuscús amb part del peix que en Diego va pescar ahir, regat amb un bon cava fresquet, i la Maite ha preparat tot “l’attrezzo” oportú per l’ocasió. Els que coneixeu a la Maite, ja us podeu imaginar l’escena. Ho hem celebrat i com sempre hem rigut molt.

La sobretaula s’ha allargat fins que el sol es posava, moment que hem aprofitat per rissar les veles amb la configuració de nit.

La vida a bord – L’espai a l’Itaca VII

L’Itaca es un vaixell de 12 m de llarg (eslora) per 4 m en el seu punt més ample (mànega), fabricat per Dufour, model 405. Està equipat per navegar en zona 1 (il·limitada) i despatxat perquè hi puguin navegar fins a 8 persones. Pesa unes 8,5 tones i el seu calat, distància entre la línia de flotació i el punt mes fondo del vaixell (l’orça) es de 2,1m. Aquesta és la fondària mínima que necessita per poder navegar sense que la quilla toqui fons.

Està equipat amb dues veles, una gènova ( 45 m²) i una vela major (36,5 m²), ambdues noves però amb la mateixa superfície vèlica que les originals. Disposa també d’un motor dièsel marí de 40 cavalls, que nomes arranquem dues hores a dia per carregar les bateries, doncs les plaques solars nomes ens aporten el 80% de l’energia que consumim (nevera, pilot automàtic, electrònica, radio, llums de navegació…).

Altres vaixells que ens acompanyen en la travessa, porten veles addicionals especialment dissenyades per navegar amb vents portants (espí, genaquer, codi 0, …) i que permeten treure un major rendiment (velocitat) en les diferents condicions de vent que ens podem trobar.

Nosaltres vam optar per una configuració conservadora, sense incorporar veles especials (no en tenim cap experiència) i mantenint la configuració de veles original, amb veles noves, incorporant un tangó i la seva maniobra. El tangó es un tub d’alumini d’uns 5 m de llarg, que ens permet mantenir obert el gènova de forma pràcticament perpendicular al vaixell quan el vents ens arriben per la popa, maniobra que hem hagut d’aprendre després de sortir de Lanzarote, doncs no ho vam tenir a punt fins el mateix dia de la sortida.

Malgrat les reduïdes dimensions el vaixell disposa de tres mini cabines, dos mini lavabos amb dutxa, cuina, “sala menjador” i taula de cartes/comunicacions, navegació tot sota coberta (interior). A més, hi ha l’espai exterior, la banyera, on també hi ha una taula amb seients i les dues rodes del timó, un espai de poc més de 2x2m que és on pràcticament fem vida.

En aquest espai hem de portar tot el que necessitem per la travessia que no es poc: l’equipatge dels tripulants, els 200 kg de menjar, el beure -sols d’aigua en portem 560 litres, 200 d’aigua de boca i 360 per altres usos-, farmaciola extensa (des de les biodramines fins bisturí, fil i agulla) que esperem no haver d’utilitzar, tota mena de recanvis pel vaixell entre els que hi ha les veles antigues, molta de l’antiga “cabulleria”, eines per poder fer reparacions de forma autònoma en alta mar, els estris de cuina i el parament de taula, el gas per cuinar i 380 litres de gasoil pel motor, 200 en el propi dipòsit del vaixell i 180 en bidons de 20 litres. Per acabar, una petita fora borda auxiliar amb el seu motor i la balsa salvavides.

Distribuir tot això dintre de l’Itaca va ser com jugar al tetris aprofitant fins l’últim racó i quan feia falta creant-ne de nous.

Així hem acabat amb estranys companys de llit, un dorm amb la neumàtica auxiliar al costat, l’altre amb el sac de cabulleria de recanvi als peus, l’altre amb part de l’equipament de cuina també als peus i per últim el quart dorm amb dues amenaçadores hamaques penjades sobre el seu cap, plenes de fruites i verdures. Les veles de recanvi ocupen part del menjador.

I, com sempre, una nova entrega de l’Oda Marítima