Projecte Atlantic2020

Itaca VII al Gran Prix de l'Atlàntic

31-01-2020 Vint-i-quatrena crònica

La nit del 30 al 31 ha tornat a ser una nit plàcida, amb vents de 15 nusos. Cap a les 3:00 hora local, el vent ha pujat fins els 22 nusos i per precaució hem rissat una mica més la gènova.

Una vegada més l’indescriptible espectacle de navegar al rumb 270 (rumb oest); teníem per la banda d’estribord l’estrella Polar a uns 30 graus sobre l’horitzó i per la banda de babord la “cruz del sur”, que com una espasa sortida del fons del mar ens assenyala cada dia el sud, també a uns 30 graus per sobre l’horitzó.

Abans ja ens havien comentat la bellesa d’aquesta senzilla constel·lació, però la realitat supera totes les expectatives. Serà un gran record d’aquesta travessa.

Pel matí, hem complert un ritual que havíem promès a molts dels amics de la “flotilla” dels últims 11 estius.

El passat 28 de desembre, la Maite i en Xavier varen organitzar un dinar a casa seva per celebrar el nou any i “acomiadar” als tripulants de l’Itaca. Hi varem assistir molts dels navegants de les ultimes flotilles estiuenques.

Després de cantar les nadales de rigor, la Maite va treure una petita ampolla de vidre. Seguint les seves instruccions, cada un dels presents vam escriure, en uns petits papers, un desig.

Varem introduir els papers amb els desitjos (“secrets”) en la petita ampolla amb el compromís de llançar-la a l’oceà, una vegada superada la meitat de la distancia.

Avui, hem introduït en la petita ampolla, en tres idiomes, el sentit i contingut de la mateixa, indicant un telèfon de contacte perquè ens avisi, qui la pugi trobar. Hem complert el ritual i hem llançat la petita ampolla al mar.

Per la tarde hem gaudit d’una bona posta de sol, escoltant a Bruce, the Boss, del qual en Josep n’es un addicte. Un altre fantàstic record que ens quedarà, veure una posta de sol al mig de l’oceà, escoltant The River, Thunder Road, i altres temes del Boss !!!

Avui tenim per popa un veler suec, de nom JUVA, a unes 8 milles que, pel rumb que porta, molt possiblement també va cap a Martinica. Hem intentat contactar per ràdio, canal 16 de VHF, però de moment no hem tingut resposta.

Demà, si el vent baixa segons les previsions, aprofitarem per fer un banyet en mig de l’Atlàntic.

La vida a bord – La Meteo

La METEO, amb majúscules, no és fonamental, és VITAL !!!
Els que naveguem, sabem quant important és disposar de bones prediccions meteo, tant abans de sortir com durant la travessa.

Fer previsions a més de quatre dies, ho anomenem “meteoficció”, podem veure “tendències” però amb poca fiabilitat…. per això en el nostre cas, en una travessa de 20 dies, tenim que actualitzar cada dia el pronòstic dels pròxims 3 – 4 dies.

Per què és tant important conèixer amb precisió la meteo?

– Des del punt de vista de seguretat.
Si detectem una pertorbació important, que pot generar forts vents i mar complicada, podem intentar allunyar-nos-en. En tres dies, apretant el motor, si calgués, podem recorre 300 – 400 milles en qualsevol direcció i fugir de la pertorbació. Per que us feu una idea, la distancia entre Mataró i Sóller (el port més pròxim de Mallorca al nord de l’illa) són 100 milles.

– Des del punt de vista més “local”
Podem quantificar la probabilitat de trobar-nos un “xàfec” i adequar els rissos de les veles, abans de que ens entri. També, si sabem que estem en una zona amb alta probabilitat de “xàfecs” estem atents al radar, sobre tot de nit, que es quan no es veuen…

– Finalment, des del punt de vista de navegació
Podem veure a on hi ha els vents mes favorables i “apuntar” cap aquelles zones.

Som coneixedors que el blog el segueixen experts meteoròlegs, l’equip del Projecte Quatre Estacions, que ens dona suport des de terra, així que ens limitarem a dir-vos què fem servir i quins resultats ens ha donat. Els comentaris que puguin fer els meteoròlegs al blog us aportaran moltíssim més del que us puguem dir nosaltres, amb tota humilitat i des d’un limitat coneixement científic…

Abans de comentar-vos quins mitjans hem utilitzat, dir-vos que la informació meteo s’organitza en 20 (crec recordar) árees a nivell mundial, anomenades METAREA’s. Per exemple la Mediterrània està en la Metarea III; el tram Cadis, Canàries, Cabo Verde i fins quasi la meitat de la travessa de l ‘oceà estan en la Metarea II; finalment la segona meitat de l’Atlàntic i el Carib estan en la Metarea IV.


Addicionalment, cada Metarea es divideix en petites sub àrees, per exemple la Mediterrània en 52; aquí apareixen els típics noms de “aguas de cabrera” “mar de baleares” “mar de alborán”…. Tots els partes es referencien a nivell de sub àrees.
Com seria inviable distribuir info meteo de tot el món, des de cada Metarea o part de Metarea, es distribueix la info meteo de les sub àrees mes pròximes. Per exemple, a no ser que ho forcem, des de Menorca, mai rebrem informació de Finisterre.

D’altre banda, la informació meteo que realment ens interessa a bord son les previsions de vent (intensitat i direcció), estat de la mar (tipus d’ona, alçada, direcció i freqüència), avisos de temporal en les pròximes 48 – 72 hores, situació atmosfèrica (on tenim les altes i baixes pressions). Ara bé, si farà fred o calor, o si farà més o menys sol, no ens serveix de gaire, a no ser que el plan sigui anar a fer el vermut a la cala del costat, que per cert, tampoc es cap mal plan !!!

Finalment, fa uns anys (tampoc gaires, uns 10) la informació de que disposàvem eren els mapes d’isòbares i fronts. Els que teniu més de 55 primaveres, recordareu els mapes del Mariano Medina als telediarios de TVE. A partir dels mapes d’isòbares, podem establir força i direcció del vent, alçada de les onades (a partir d’uns àbacs que figuren en els mapes) i poca cosa més. A més el que tenim es una foto “estàtica” i no evolutiva.

Actualment, hi ha una serie de models i algoritmes que processant centenars de milers de variables, ens donen tota la feina feta i a més d’una manera visual molt intuïtiva. Per accedir als resultats dels models ho fem a través d’aplicacions, algunes gratuïtes i d’altres de pagament. Hi ha moltíssimes aplicacions, i a cada navegant li agrada una o altra, en funció de l’històric d’encert que ha viscut a nivell personal.

Aquests models ens donen la previsió des de 5 dies a 15 dies (meteoficció) i hora a hora. Finalment, tota aquesta informació la podem bolcar sobre el plotter i podem visualitzar en cada moment, a on estem i quina era la previsió.

Així com a la Mediterrània, a vegades la informació dels models després no s’ajusta a la realitat, i t’emportes algun ensurt important, aquí, a l’Atlàntic, les previsions es van complint de manera mil·limètrica hora a hora. Esperem que duri…

Avui, per un error de càlcul d’aquest editor, no us podem oferir el vídeo habitual del Màrius Serra. No patiu, demà en tindrem dos. I disculpeu les molèsties.

Dit tot això, com disposem de la informació meteorològica a bord?

Ràdio
Informació emesa per ràdio per les estacions costeres, cada 6 o 12 hores, bé en la banda de VHF (quan estem aprop de la costa) o de HF quan estem mes lluny sempre que hi hagi propagació. La informació està sempre referenciada a les sub àrees pròximes dintre de la Metarea on estem.

– Aplicacions, sobre ordinador o en dispositius mòbils
Nosaltres fem servir zygrib o Predictwind quan estem prop de la costa i tenim cobertura internet, o nomes Predictwin via satèl·lit quan estem en mig del no res. Predictwind ens aporta els següents avantatges:
– podem accedir als models en mode comprimit, de manera que els podem baixar amb el poc ample de banda que té el satèl·lit
– podem baixar els partes meteo (en format texte) de la Metarea per la que naveguem. Si be el Predictwind es molt pràctic, no ens podem baixar el mapa sencer de tot l’Atlantic, per les restriccions d’ample de banda satel·lital.

NAVTEX
A través de sistema NAVTEX, una mena de “teletipo”, rebem la mateixa info de la Metarea que radia la costera, amb l’avantatge que queda escrita (la podem consultar) i te un abast de fins 300 milles. Aquí al mig, no es rep cap NAVTEX :-((

Per tal de disposar d’una visió general de tot l’Atlàntic i poder preveure si ens be alguna de grossa, utilitzem:

– Weather fax
Emissió per ràdio que emet, en el nostre cas, una emissora de Boston en diferents freqüències d’ona curta i a diferents hores programades. Si la propagació es bona, la senyal que rebem la introduïm a l’ordinador i, al igual que els fax’s d’abans, va dibuixant lentament, línia per línia, en la pantalla de l’ordinador els mapes meteo en forma d’imatge (no processable). Aquesta info la podem rebre dues vegades al dia en format mapa d’isòbares, així que ens toca interpretar com fa 10 anys enredera.

– Equip de terra
Informació que ens passen des de terra, a on tenen accés a tota la informació, sense restriccions, a més del coneixement per interpretar-la i traduir-la a llenguatge comprensible per nosaltres, informació que ens ajuda molt i agraïm encara més.

Com no sempre la info rebuda de diferents fonts es coincident, hem de fer un mix, i fer-nos la nostra previsió, normalment i per prudència amb una visió “pessimista” o més desfavorable.

Segur que hi ha moltes més fonts i tècniques mes avançades…. us hem relatat les que estem fent servir.

Previous

30-01-2020 Vint-i-tresena crònica

Next

01-02-2020 Vint-i-cinquena crònica

1 Comment

  1. Enriqueta

    Hola Josep, no em coneixes sóc amiga de la Maite, diga-li que em vaig trobar l’Esperança ahir i em va explicar que hi havia aquests blog. Avui el primer que he fet és entrar-hi, estic molt feliç de saber que tot va bé i disfruteu de la navegació. Us envio una abraçada molt forta a tot i molts bons vents.

    Enriqutea

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén