Itaca VII al Gran Prix de l'Atlàntic

03-02-2020 Vint-i-setena crònica "Les temptacions del maligne"

Les temptacions del maligne…..



La nit del 2 al 3 ha estat tant plàcida, amb unes previsions de vent tant fluixes, amb uns indicadors de “xubascos” tant baixos, i amb un baròmetre a l’alça, que ni hem rissat les veles. Durant les guàrdies, la feina ha estat anar ajustant mínimament el rumb, per tal de no trabujar, amb el poc vent que anava rolant de NE a SW per la nostra popa.

Durant la seva guàrdia de nit, en Ferran ha estat processant mes 700 fotos, fent una primera tria, fins quedar en unes 200. A veure si el wifi ens acompanya quan arribem i en podem enviar una petita mostra, ja ens direu si us agraden.

Després d’esmorzar, una bona sobretaula. Avui el tema de debat ha estat força interessant. Com sempre un plaer.

Després, jornada de dutxa…,

Per dinar, en Diego ens ha preparat uns callos amb cigrons, tot recordant a la seva precursora, la Glòria del “Tarik” de la mateixa forma que els ous ferrats amb bacon de l’esmorzar de l’altre dia recorden al “Catalonia” (gràcies Joan Carles i Esther pels vostres esmorzars al “Catalonia”) un altre dels vaixells amics, company de “flotilles”.
Al final, amb tantes pistes, acabareu deduint qui és el que nomes sap fer amanides !!!

Amb tot això, estàvem en plena “encalmada”… o el que es el mateix “Viento 0 – Las Palmas 1”.


Quan “només” et queden 350 milles per arribar a Martinica (equivalent a anar i tornar de BCN a Eivissa), després de les quasi 4.000 milles que portem (des de que vàrem sortir el 28 de setembre de Mataró), amb una “calda” de 30 graus, sense un bri de vent, amb gasoil suficient per anar rumb directe a Martinica a motor en un “plis -plas”, el “maligne” et comença a temptar….

Abans de dinar, hem sentits els seus cants “poseu motor, poseu motooor, …” però hem pensat que ho fèiem després de dinar.

Un cop dinats, hem tornat a sentir els seus cants “poseu motooor, poseu motooor…” però hem pensat, després de fer els plats.


Després dels plats, ho hem tornat a posposar, algú  ha fet la “siesta” a dintre la cabina, un altre l’ha fet prenent el sol a coberta, altres llegint ( i veient com el sol, lentament, anava perdent alçada, en un cel immaculat, fins submergir-se en l’horitzó, tintant el seu voltant amb tots els matisos d’uns suaus daurats. (Gràcies Rosa, llegir de nou la teva “Rosa mística” m’ha tornat a emocionar com la primera vegada)

Finalment, no hem posat el motor, hem navegat traient tot el possible d’un vent molt feble que ens ha fet avançar a 4 – 5 nusos sobre un oceà més que tranquil, amb el so de la proa de l’Itaca, trencant, com si ho fes amb molt de compte, les petites onades.


Hem anat més lents del que ho haguéssim fet ajudats pel motor que, per cert, tampoc té res de dolent el posar-lo, per això el portem, però hem gaudit d’un absolut i relaxant plaer en aquesta tarda de vela tranquil·la.

Portem des de Cadis a Lanzarote, des de Lanzarote a Cabo Verde, i des de Cabo Verde fins aquí, només navegant a vela, excepte les aproximacions a terra i entrades a port, que les hem fet a motor. El nostre projecte era fer l’Atlàntic a vela, i afortunadament no ens ve d’un dia.

Com a molt ens podem perdre la festa de “entrega de premios”… però com no ens donin el premi a la “tripulació que més hem rigut i que millor ens ho hem passat”… per a la resta no hi ha ni accèssit….

Sembla que demà pujarà el vent… seguirem resistint-nos a escoltar les temptacions per acabar d’aconseguir el nostre somni.


Si Eolo fa la seva feina, ja només ens queden dues nits per poder enviar “cròniques” i encara ens queden coses per explicar.

Nosaltres us deixem un nou poema en la veu del Màriu Serra. Per cert, vau endevinar ahir de qui era el segon poema? De quin autor contemporani?

Avui també hi ha dos poemes. Una part de l’Atlàntida i una altra poema d’una poetessa ja difunta. Tal com ens recomana us deixem també la versió del poema en la veu, sempre espectacular, del Roger Mas.

I, tal com explicava, el vídeo en la versió musicada del ROger Mas i la Cobla Sant Jordi

Previous

02-02-2020 Vint-i-sisena crònica

Next

04-02-2020 Vint-i-vuitena crònica (i potser la penúltima)

3 Comments

  1. Ma Jesus

    Quins mariners més valents, no deixant-se engalipar pels cants de sirena dels motors.

    Us desitgem una bona arribada

  2. Josep Lluís

    Bon final de travessa, companys! El motor no us treuria ni un bri de mèrit.

  3. M. José

    Ja us queda molt poc, ànim!!!

Respon a Ma Jesus Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén