Itaca VII – ATLANTIC 2020


Creuar l’Atlàntic és un dels primers somnis de qui fa navegació esportiva. Pels que viuen en països mediterranis, les primeres experiències són usualment a la Mediterrània que, pel fet de ser un mar i no un oceà, no deixa de tenir la seva complexitat. En aquest cas també ha estat així. Tots els que participen en aquesta petita aventura, han començat fent milles per la Mediterrània, en tota classe de condicions.

Els projectes com aquest necessiten temps de preparació, per tant es couen a foc lent i en la preparació han participat una bona colla d’amics, alguns directament altres indirectament, uns van posar la llavor de l’afició a navegar ja fa força temps i altres han sigut font de coneixements i suport a mesura que s’han anat fent milles.

Van per davant els agraïments a tots els que han estat al costat en el trajecte que porta a en Josep Sayós, Maite Manyosa, Xavier Obiols, Dídac Baez i Ferran Gatius a salpar el 8 de gener de 2020, amb dècada recent estrenada, rumb a Martinica passant per Cap Verd.

Això no seria possible sense la complicitat i suport de les respectives famílies, la flexibilitat dels entorns laborals de qui encara està en actiu ni sense la col·laboració d’una bona colla d’amics: Pepe López Robles que va donar forma a un primer grup de navegants (Jordi Badal, Miquel Ramírez, Domingo Castells, Josep Sayós, Ferran Gatius) els quals es van foguejar costejant pel Garraf i fent travesses a les Illes Balears, quedant atrapats per les sensacions de la navegació a vela. En alguna de les travessies a les Illes ja es va escapar alguna fantasia sobre l’Atlàntic, les guàrdies de nit donen temps per parlar de tot. 
Per altra banda Maite, navegant des de fa més de 40 anys i des del començament somiant en l’Atlàntic , va transmetre la passió pel mar a en Xavier, el qual va haver de superar unes duríssimes proves. 
Diego va descobrir el mar quan de petit va venir a viure a Deltebre (abans La Cava i Jesús-Maria), amb 13 anys, des de llavors la seva afició al mar va anar creixent fins que va començar a navegar de ben gran.

Per camins diferents tots cinc van coincidir en La Flotilla de l’Amistad que en Pere Mateu va articular ja fa 11 anys a través de La Taverna del Puerto, punt de trobada virtual de molts navegants que, anualment, es converteix en una trobada real, d’alguns d’ells, per navegar en flotilla durant les vacances de l’estiu amb rumbs que porten amunt i avall per la Mediterrània (Rutes per les Balears circumval·lant les illes, costa de llevant fins a Cadis, Sardenya, Sicília, …..). Aquesta iniciativa, a part de ser una fantàstica experiència col·lectiva es una magnifica escola de navegació. Aquí a part de coincidir tots cinc, han anat trobant nous amics amb afició comú: Pere, Elena, Jaume, Merce, Victor, Gloria, Alfred, Anna, Ignasi, Carmen, Josep Ramon, Carmen, Dídac, Lisa, Patrick, Ester, Antoni, Emili, Luis, Ramon, Montse, Joseba, Izaskun, Josep, Rosa.

El somni de l’Atlàntic ja s’havia materialitzat el 2015 per la Maite i en Xavier, amb un valuós suport dels amics de «la Flotilla» i en especial d’en Pere i en Josep que els hi van fer el seguiment diari via ràdio des de la sortida de Canàries fins a l’arribada a Martinica. Altres seguien amb les fantasies de les guàrdies nocturnes.

Però, en la flotilla del 2018, durant una guàrdia, navegant entre Menorca i Sardenya (Luis-Josep), una frase de’n Luis “Josep, a partir de los 55 todo es urgente» va fer de catalitzador i les fantasies van precipitar per en Josep. No cal dir que la majoria de les persones que hem esmentat, està ja en situació d’urgència; és un dir.

Febrer 2019, en Josep, capità i armador de l’Itaca VII, posa fil a l’agulla. El primer pas, conformar un equip que cobreixi les competencies necesaries per fer possible la travessia, que sigui capaç de conviure molts dies en un espai reduit independenment de la situiació, en poden haver de tots els colors.

wapp d’en Josep:«Estem planejant fer la travessa de l’Atlàntic, sortint al desembre d’aquest any 2019.Per mi seria un plaer comptar amb tu!!!Ja em diràs com ho tens»


Els quatre que van rebre el missatge van trigar poc a contestar afirmativament.
Maite:  Davant la proposta de tornar a creuar l’Atlàntic , cap dubte, és un sí. Navegar a vela, alisis, alta mar, contacte amb la natura, una molt bona experiència ja viscuda al 2015. Em preguntava, és possible poder tornar a repetir un somni ja ha fet realitat?Moltes vegades passen coses importants a la gent del meu voltant però aquesta vegada em torna a tocar a mi.Il·lusió, motivació , esperança però també una inquietud molt important, la meva feina. Quan el meu jefe em va dir que sí, que podia demanar una llicència sense sou, ja vaig sentir que tots els vents eren favorables per repetir l’experiència oceànica. Amb una tripulació immillorable , un bon barco i ja tot a punt , en molts moments encara em sembla que no pot ser. Però ara si, tanco la bossa i cap al barco !!!


Diego:  Al 2015 en Xavi i la Maite es van enrolar en el Pamelita per creuar l’Atlàntic. Jo havia de fer el viatge de tornada del Pamelita però per motius que no venen ara al cas, no ho vaig fer i em va quedar un raurau. Em vaig consolar dient que aquestes singladures no eren per mi, que la navegada més llarga que havia fet era de dos dies i mig des de Ajaccio al Masnou amb l’estimada flotilla, i que l’Atlàntic em venia un xic gran. Pero, Ay amigo!!!!Quan vaig saber que el Josep estava decidit a fer el salt, ho vaig consultar amb l’Alto Almirantazgo que em va donar el vist i plau i em vaig oferir com a tripulant i vaig estar molt content de ser acceptat. El tasts des de Cádiz a Lanzarote ha estat molt prometedor. El Josep la Maite en Xavi i en Ferran són bones persones i bons mariners, crec que no tindrem poblemes de convivència, ja què tots sabem fer farina prima. Serà una experiència bonica, formativa en navegació i personal, serà el nostre viatge a Ítaca.
Ferran: Previ a la resposta, conciliàbul familiar amb total complicitat i suport, un fantàstic regal d’aniversari. La meva resposta al Josep va ser sense paraules. Sols una imatge, un semàfor verd. Màxima il·lusió i una certa excitació. Les fantasies nocturnes de les travessies a les illes es fan realitat. En Josep i jo ho havíem comentat algun cop. Un dia de sobte, al seu wathsapp va possar “Un dia menys pel llarg viatge”, llavors vaig saber en Josep tenia decidit fer el salt. El que no sabia era que jo tindria l’oportunitat acompanyar-lo. 

Comença l’activitat de preparar l’Itaca VII per fer la travessia de l’Atlàntic. Reunions amb els que més en saben de la flotilla, llista de tasques a fer, reunions amb industrials per pressupostar tot el que cal fer per deixar l’Itaca a punt, planificacions per baixar el vaixell des de Mataró fins al punt de sortida a Lanzarote, més reunions amb altres navegants que ja havien passat per l’experiència; gràcies Pere Forés i Carme Parareda per l’estona compartint la vostra experiència i pel vostre llibre «L’Atlàntic a quatre mans».

També es prepara l’equip que donarà suport des de terra via radio, en Pere Mateu serà qui coordinarà el contacte amb dos radio aficionats (EA3FN i EA3KK) i també mantindrà coordinació amb l’equip de meteorologia de Projecte 4 Estacions liderat per en Jan Ponsa (gràcies a tots). Per últim i no menys important, amics i coneguts s’interessen per seguir la petita aventura de l’Itaca, aquí l’ajut d’en Cesc Soler (gràcies Cesc) permetrà que l’Itaca disposi d’un blog on es publicaran les noticies diàries de la navegació. Activitat intensa, especialment per part d’en Josep que, tot i haver començat la preparació amb molts mesos d’antelació, va haver de patir corredisses d’última hora per poder començar a baixar el vaixell el 26 de setembre.