Itaca VII al Gran Prix de l'Atlàntic

Categoria: Etapes Page 1 of 3

Galeria fotogràfica de Mindelo a Martinica

Reparacions a Mindelo

En Xavier ens deixa a Mindelo i torna a Barcelona

Recepció dels participants del Gran Prix de l’Atlàntic a Marina Mindelo

Dinant a un “restaurant” del poblet de Sao Pedro a l’Illa de San Vicente (Cabo Verde)

“Cuina i cuineres” del “restaurant”

Paisatge erm de la costa nord est de l’Illa de San Vicente

L’Itaca amb les compres de fruita i verdura fetes a Mindelo, estibades a “son de mar”

Reparant els patins de la major a bord, després de la nit de la caça del “gamusino”

Reparant el freno de la botabara, alias “la portuguesa”

De pesca

La recompensa, un whaoo (thazar) d’un metre de llarg i 5-6 Kg de pes

Cuinant una altra pesca (llampuga) amb alarma per consum de vi blanc per cuinar

El resultat, una màgnifica llampuga al forn amb ceba, patates i vi blanc

Marcant pacientment les posiciones a la carta de paper.

Mesures amb el sextant. Mirant l’alçada del sol sobre l’horitzó.

Cercles d’alçada a partir de les mesures amb el sextant. Els punts de creuament dels cercles a l’hemisferi nord indiquen la nostra posició, en aquest cas amb una precisió de 18 milles.

Capvespre del 24 de gener

Cel·lebracio del pas del meridia 42º 57′ OEST, corresponent a la meitat del recorregut des de Cabo Verde a Martinica

Brindant amb cava i amb el tataki de whazoo a punt per dinar

Arrecades del pas de la meitat del recorregut. Adivineu de qui es cada orella.
Moment en que l’ampolla dels desitjos es llançada a l’oceà, a meitat de recorregut

Albada del 1 de febrer

Un bon esmorzar: Ous ferrats amb bacon

Paissatge acolorit, bugada dels draps de cuina.

Arribada a Martinica, rebuda amb el comité de benvinguda (05-02-2020 24:00)

Primer esmorzar a Martinica amb l’Itaca quiet.

05 i 06-02-2020 Última crònica (abans de la galeria d’imatges)

El dia de l’arribada….

El repte del dimecres dia 5 era arribar a port abans que empitjorés el temps. Malgrat que inicialment no teníem cap ganes d’entrar a la badia de nit (la badia es diu “cul-de-sac…, literal), varem prioritzar evitar el mal temps davant la comoditat d’entrar de dia.
Els partes meteo de que disposàvem indicaven que dijous cap a les 08:00h hora local, pujava el vent i el mar.

El dimecres cap a les 10 hora local, ja teníem vents de 20 – 22 nusos i mar de 2 – 2,5 mts. Tot feia pensar que el mal temps s’havia avançat i que “pillariem”… Es va mantenir tot el dia igual.

Cap a les 22:00h hora local, ja estàvem en el “canal” entre Martinica i Santa Lucia. Aquest canal està orientat E – W. Com en tot canal, el vent s’acanala, puja uns quants nusos i el mar s’esvalota. Una vegada deixat per estribord el far de l’illa dels Cabrits (just al sud de Martinica) varem posar rumb directe a les primeres balises d’entrada a la badia.

La badia del “cul-de-sac”, respon al seu nom. Es una badia estreta d’unes 2,5 milles de llarg i al final estava el nostre destí. La ruta està plena de baixos, barcos fondejats (desenes i desenes….) i per tal de guiar l’entrada i aproximació al port hi ha un canal abalisat, amb llums vermelles i verdes, fent ziga – zagues.

Si les balises estiguessin en mig de l’oceà, fer el recorregut seria molt senzill. El problema és que les llums de les balises son verdes i vermelles (per cert disposades al revés que al nostre continent) i que al final del canal hi ha terra a on també hi ha multitud de llums verdes i vermelles (semàfors, llums de farmàcies, cotxes, llums decoratives, …) que es confonen en mig de la nit amb les de les balises.

Per poder fer el canal, si no el coneixes bé (com es el cas), no hi ha més remei que disposar del plotter a coberta, i anar contrastant la informació del plotter amb la nostra posició GPS amb el que es veu a ull. Afortunadament, ens va vindre a rebre un veler i una zodiac amb tripulants d’altres barcos del Gran Prix i ens van fer el camí més fàcil. (Gracias Arturo, gràcies Enric i Xisco, que van acabar xops per sortir amb la zodiac a guiar-nos)

Suposem que havia arribat fins aquestes latituds, la poca habilitat de l’Itaca en maniobres d’atrac a port, especialment de nit … ens van fer atracar “abarloats” a la benzinera. Atracar abarloat sempre és molt mes senzill, i més després de quasi 20 dies navegant.

A la benzinera hi havia el corresponent “comité de benvinguda” malgrat ja eren passades les 00:00h hora local. La resta ja us la podeu imaginar: fotos, abraçades, felicitacions (no per la classificació) i molts farts de riure. Després copes de cava a la coberta de l’Itaca i cap a dormir.

El dia després de l’arribada….

Aquest matí, ens hem despertat amb una sensació estranya. La paraula que millor sintetitza les nostres sensacions es “PLOF”…., una barreja de felicitat per haver arribat i així haver assolit un somni, d’altra banda un sobtat cansament físic (que no entenem), i la pena de que l’aventura hagi finalitzat.

Tan “PLOF” estàvem, que en qüestió de minuts i amb el vaixell ben quiet, ens ha passat tot allò que no ha succeït amb onades d’alçada considerable i l’Itaca en mode coctelera: hem bolcat la cafetera de cafè recent fet, afortunadament el cafè bullint no ens ha tocat, hem bolcat una copa de vi, hem tingut sang a bord, un veí d’amarre ha volgut pujar al seu vaixell a través del nostre. En saltar a dintre de l’Itaca ha calculat malament i ha anat de cap contra la popa i de peus a l’aigua, fent-se un petit trau al cap.

Aquests dies hem gaudit tant de la navegació, hem rigut tant i ens ho hem passat tant bé, que som conscients que serà difícil repetir l’experiència !!

Avui hem esmorzat torrades de pa fet al forn, amb sobrassada, formatge desfet i mel, amb un vi que ens havia regalat en Luis Plana per l’ocasió (vi xilè del 2005, amb nom d’estel, Altaïr, que ha travessat l’Atlàntic quatre cops) i que havíem reservat malgrat l’escassetat de vi a bord.

Recordeu que tot això, va començar fa ara exactament 18 mesos, en una guàrdia nocturna d’en Luis Plana i en Josep, entre Menorca i Sicília i en Luis va dir la (ja mítica) frase: “Josep, a partir de los 55 todo es urgente”. Així va començar aquest relat i així el volem acabar.

El secret millor custodiat….

Sempre parlem de la mítica frase. En realitat, no va ser una, van ser dues.
La segona frase i que ara desvetllem va ser: “El Itaca volverà por Oriente”
Parafrassejant en Lluis Llach a T’estimo…. “Pero tot això…, serà una altra historia, ara cal agrair el goig d’haver acomplit aquest somni”

El blog, de moment, acaba aquí, només dir-vos que ha estat un plaer poder compartir aquesta experiència amb tots el que ho heu seguit, més de 6000 visites no son poques per una petita iniciativa com aquesta.

Agraïm el seguiment i els comentaris rebuts, que ens han estimulat a fer la crònica diària, independentment de hora i cansament. Agraïm especialment a qui, des de terra, ho ha fet possible, gràcies Cesc, i a qui ha col·laborat dia dia amb les seves lectures, gràcies Màrius. Estem tan enganxats a fer les cròniques que ho trobarem a faltar com també trobarem a faltar les contracròniques d’en Cesc que ens mantenia al dia dels vostres comentaris i del més rellevant de les noticies.

Be. Per la part que em toca -ara us escriu el Francesc- dir-vos que ha estat un plaer seguir la vostra apassionant aventura. Esperar cada dia el correu amb la crònica s’ha convertit en una rutina diària més que interessant. Mentiria si no us dic que, jo al menys, he aprés molt i que ens heu sabut transmetre molt be els detalls i les vivències d’una gran experiència.

M’atreveixo també a parlar en nom del Màrius que sé que també ho ha gaudit triant dia si dia també fragments de poemes que han completat magistralment les vostres cròniques.

Enhorabona, navegants. Ah! i, efectivament, la terra és rodona…..

Us deixo amb el darrer poema en la veu del Màrius Serra. I ens unes hores tindreu una completíssima galeria fotogràfica, no us la perdeu!

Breaking News

Bon dia! Tenim bones notícies, els nostres amics navegants ja son a port. Ara allà, a Martinica, és de matinada. Segur que durant el dia tindrem nou post. Tothom està be i l’arribada no ha tingut complicacions. Enhorabona aventurers!! #Atlantic2020

Imatge

Al cap d’una estona hem rebut aquest missatge:

“Estimats amics, Bon dia!
Fa dues hores (a les 00:00h locals) que hem arribat a port. Ens hem pres una copa de cava en companyia d’algun tripulant d’altres Vaixells que ens han vingut a rebre.
Molt contents de estar ja ha Martinica”.

Els desitjem un bon descans i quan tinguem nova crònica la publicarem immediatament.

Celebrem l’èxit!!! Enhorabona tripulació!!

04-02-2020 Vint-i-vuitena crònica (i potser la penúltima)

Aquesta nit, l’oceà ens ha regalat una nit fantàstica !!!, potser la penúltima…

A mesura que passaven les hores, el vent ha anat pujant, primer 12 nusets, després 14, 16, fins a 18 nusos. Tot això amb una mar quasi plana; l’Itaca ha començat a navegar plàcidament fins a 7,5 nusos. Com no podia ser d’una altra manera, un cel estrellat il·luminava el mar, ….

Per esmorzar “fajitas mexicanas” farcides amb amanida i “xipirons” amb salsa americana, tot recordant a en Pere, del Corsario.


Hem dedicat el dia a analitzar la info meteo de que disposem i veiem que, a partir del dijous dia 6 cap a les 08:00h hora local, comença a pujar el vent i el mar, i es va incrementant fins a 30 nusos amb onades de 3,5 – 4 mts en les següents hores.

“En peores plazas hemos toreado”…. però estem tant ben acostumats, que intentarem no “pillar”. En el nostre argot, per “pillar” denominem trobar-se amb una situació meteo complexa de mar i vent, normalment no prevista, o que s’anticipa al previst.

Amb la velocitat que portem ara i, amb la que estimem en les pròximes hores (el vent anirà pujant…), arribarem al sud de Martinica la nit del 5 al 6 entre les 22h i les 24h hora local.

Si la meteo del dijous fos bona, reduiríem velocitat per entrar dijous dia 6, pel mati,… i com uns senyors…..


De moment, hem decidit “apretar”, posant una mica més de vela per tal d’arribar la nit del 5 al 6. Hem començat a parlar (sms’s) vía satel·lit amb els altres vaixells que ja han arribat per tal de que ens informin de diferents aspectes que necessitem per entrar de nit: Canal VHF, que tal està el abalisament del canal d’aproximació, mariners de nit per ajudar a l’atracament….

Ja tenim resposta d’altres tripulacions que ens han ofert la seva ajuda en l’arribada a port independentment de l’hora i de la disponibilitat dels mariners del port .

El dinar d’avui, un rissoto amb ceps tot recordant al xef Xavier que ens va deixar a Mindelo, no sense haver-nos delectat prèviament amb la seva especialitat.


La convivència a bord o …..

Com quatre persones poden conviure durant 29 dies en un espai de quatre metres quadrats (la banyera de l’Itaca) sense morir en l’intent.

Molts dels nostres amics ens ho pregunten, potser pensant en el que tots coneixem del nostre dia a dia en els nostres entorns habituals, a casa, a la feina … tots tenim, en un moment o altre, algun petit o gran problema de convivència.

Sabem els riscos que comporta una mala convivència a bord, uns ho saben per haver-la patit en directe, altres per referències i altres per sentit comú.

El fet de compartir quasi tot en un espai molt reduït durant molts dies i el fet de que no pots dir “para que baixo”, comporta tenir molt clar el que convé i no convé per mantenir un bon ambient entre la tripu.

Dels quatre tripulants, dos, la Maite i en Diego no han navegat mai junts ni tampoc amb en Josep i en Ferran. Sempre que han coincidit navegant ho han fet en vaixells diferents.


En Josep i en Ferran ja han fet moltes milles junts i n’han passat de tots colors sense haver-se tirat els plats pel cap, el nivell de confiança mútua i complicitat és alt.

El catalitzador d’aquest projecte es en Josep i per tant en un moment o altre es va haver de plantejar com havia de ser la tripulació, quins serien els seus companys de viatge. No deixava de ser el seu particular viatge a Ítaca amb l’Itaca.

Ningú de nosaltres emprendria una singladura com aquesta amb companys que no haguessin navegat prèviament, que no tinguessin experiència a bord, que la suma de les habilitats de tots no cobrís mínimament les necessitats que es poden presentar durant tants dies de travessa. Igualment tots tindríem en compte quines poden ser les expectatives personals de cada tripulant, amb qui tarannà enfocarà la navegació de tants dies.


Consideraries altres aspectes, sovint menys evidents i menys contrastables a priori, com la tolerància, generositat, el ser agraïts, el saber mantenir la calma, el no considerar-se superior a cap altre membre de la tripu, saber acceptar les decisions que li toquen prendre a un altre, saber que ningú es perfecte, etc. Tot això independentment del tipus de situació.

Per últim, posats a escollir, voldries bones persones a bord capaces de confiar els uns amb els altres i de poder establir el nivell de complicitat necessari per portar el projecte a bon port.

El més o menys encert en muntar l’equip, farà que les coses rutllin suaus, des de les més crítiques per la bona navegació i seguretat de tots, fins als petits detalls com el manteniment dels espais comuns (lavabos, cuina, banyera), que per petits no deixen de ser molt importants.


Per si tot això falla, hi ha pla B. Com som humans i tots podem tenir un mal dia, portem penjat en un lloc ben visible i accessible a l’interior del vaixell, “el barret del creuat”.

Si algú de la tripu te un mal dia, es posa el barret. En aquest cas la resta ja sap que no ha fer-li ni cas i interactuar amb ell el mínim possible.

Fins ara, el barret ha tingut poca feina, des de que el 28 de setembre vam sortir de Mataró ningú s’ha recordat d’ell.

Be. Tot sesperant que aquesta, efectivament, sigui ja la penúltima crònica us deixem amb una nova entrega poètica gràcies al Màrius Serra.

També hi ha un fragment d’un poeta contemporani.

03-02-2020 Vint-i-setena crònica "Les temptacions del maligne"

Les temptacions del maligne…..



La nit del 2 al 3 ha estat tant plàcida, amb unes previsions de vent tant fluixes, amb uns indicadors de “xubascos” tant baixos, i amb un baròmetre a l’alça, que ni hem rissat les veles. Durant les guàrdies, la feina ha estat anar ajustant mínimament el rumb, per tal de no trabujar, amb el poc vent que anava rolant de NE a SW per la nostra popa.

Durant la seva guàrdia de nit, en Ferran ha estat processant mes 700 fotos, fent una primera tria, fins quedar en unes 200. A veure si el wifi ens acompanya quan arribem i en podem enviar una petita mostra, ja ens direu si us agraden.

Després d’esmorzar, una bona sobretaula. Avui el tema de debat ha estat força interessant. Com sempre un plaer.

Després, jornada de dutxa…,

Per dinar, en Diego ens ha preparat uns callos amb cigrons, tot recordant a la seva precursora, la Glòria del “Tarik” de la mateixa forma que els ous ferrats amb bacon de l’esmorzar de l’altre dia recorden al “Catalonia” (gràcies Joan Carles i Esther pels vostres esmorzars al “Catalonia”) un altre dels vaixells amics, company de “flotilles”.
Al final, amb tantes pistes, acabareu deduint qui és el que nomes sap fer amanides !!!

Amb tot això, estàvem en plena “encalmada”… o el que es el mateix “Viento 0 – Las Palmas 1”.


Quan “només” et queden 350 milles per arribar a Martinica (equivalent a anar i tornar de BCN a Eivissa), després de les quasi 4.000 milles que portem (des de que vàrem sortir el 28 de setembre de Mataró), amb una “calda” de 30 graus, sense un bri de vent, amb gasoil suficient per anar rumb directe a Martinica a motor en un “plis -plas”, el “maligne” et comença a temptar….

Abans de dinar, hem sentits els seus cants “poseu motor, poseu motooor, …” però hem pensat que ho fèiem després de dinar.

Un cop dinats, hem tornat a sentir els seus cants “poseu motooor, poseu motooor…” però hem pensat, després de fer els plats.


Després dels plats, ho hem tornat a posposar, algú  ha fet la “siesta” a dintre la cabina, un altre l’ha fet prenent el sol a coberta, altres llegint ( i veient com el sol, lentament, anava perdent alçada, en un cel immaculat, fins submergir-se en l’horitzó, tintant el seu voltant amb tots els matisos d’uns suaus daurats. (Gràcies Rosa, llegir de nou la teva “Rosa mística” m’ha tornat a emocionar com la primera vegada)

Finalment, no hem posat el motor, hem navegat traient tot el possible d’un vent molt feble que ens ha fet avançar a 4 – 5 nusos sobre un oceà més que tranquil, amb el so de la proa de l’Itaca, trencant, com si ho fes amb molt de compte, les petites onades.


Hem anat més lents del que ho haguéssim fet ajudats pel motor que, per cert, tampoc té res de dolent el posar-lo, per això el portem, però hem gaudit d’un absolut i relaxant plaer en aquesta tarda de vela tranquil·la.

Portem des de Cadis a Lanzarote, des de Lanzarote a Cabo Verde, i des de Cabo Verde fins aquí, només navegant a vela, excepte les aproximacions a terra i entrades a port, que les hem fet a motor. El nostre projecte era fer l’Atlàntic a vela, i afortunadament no ens ve d’un dia.

Com a molt ens podem perdre la festa de “entrega de premios”… però com no ens donin el premi a la “tripulació que més hem rigut i que millor ens ho hem passat”… per a la resta no hi ha ni accèssit….

Sembla que demà pujarà el vent… seguirem resistint-nos a escoltar les temptacions per acabar d’aconseguir el nostre somni.


Si Eolo fa la seva feina, ja només ens queden dues nits per poder enviar “cròniques” i encara ens queden coses per explicar.

Nosaltres us deixem un nou poema en la veu del Màriu Serra. Per cert, vau endevinar ahir de qui era el segon poema? De quin autor contemporani?

Avui també hi ha dos poemes. Una part de l’Atlàntida i una altra poema d’una poetessa ja difunta. Tal com ens recomana us deixem també la versió del poema en la veu, sempre espectacular, del Roger Mas.

I, tal com explicava, el vídeo en la versió musicada del ROger Mas i la Cobla Sant Jordi

02-02-2020 Vint-i-sisena crònica

Durant la guàrdia del 1 al 2 de febrer, el vent i el mar han anat pujant i al matí hem tingut onades de popa entre 1,5 – 2 mts, i de tant en tant, una “maria” de prop de 3 mts.

Cap avistament de vaixell, ni visualment ni a través dels instruments. Per compensar-ho hem tingut la visita d’un bon nombre de dofins que ha estat una estona nedant i saltamt al costat del vaixell.

Per sort ens varem banyar ahir !!!!, avui hagués estat complicat pujar al barco amb aquestes onades.

Avui és diumenge i tocava dinar de diumenge. El xef de torn s’ha hagut d’esmerar més de l’habitual.

Per la tarda ha caigut el vent, i sembla, segons la meteo, que entrem en una “encalmada” que s’allargarà fins demà per la tarda… :-((

A la roda de ràdio d’aquest vespre, i gràcies a un radioaficionat de Brasil que feia de pont, hem pogut parlar amb més barcos i contrastar les previssions meteo. Tots estem bastant parats.

Avui hem travessat el meridiá 53, ha tornat a tocar fer el canvi d’hora local. Ara anem amb cinc hores de retard (ja anem a hora de Martinica) respecte hora Barcelona i quatre hores respecte hora UTC. Es fa fosc sobre les sis de la tarda hora del vaixell (23:00 h Bcn / 22:00 h utc). Des de les 18:00 fins l’hora de sopar, uns aprofiten per descansar i altres preparem la crònica diaria i entre tots anem preparant també el material gràfic per la galeria de imatges del blog, que enviarem en quant disposem de cobertura wifi que ho permeti.

La vida a bord – El menjar

En una travessa de durada curta, sigui per mar o per muntanya, el menjar es resol fàcilment amb entrepans o bé amb cuinats que t’has fet a casa i que portes convenientment “tuperitzats”. No es crític menjar millor o pitjor uns pocs dies.

En una navegada llarga, quan tens entre 15 i 20 dies pel davant,
alimentar-se bé i equilibradament és important i fa més portable la vida a bord, on no hi han massa comoditats. Com tot tema important, demana una certa planificació.

Setmanes abans de sortir de Barcelona, Maite va demanar a tots els
tripulants, preferències, incompatibilitats, “d’això no”, antulls i
amb el que li vam dir, va definir una graella de menús per una setmana
completa, esmorzar, dinar i sopar, amb la idea d’anar-la repetint setmanalment durant la travessa.

Menús x setmanes x persones = llista de la compra.

La llista s’estructurà en apartats: frescos, frescos embassats al buit,
envasats (llaunes, vidre, tetrabrics, etc.) i begudes.

A part, també cal fer llista de tots els complements no comestibles però
també necessaris: bosses varies, paper cuina i higiènic, productes de neteja, productes per higiene personal, …

Embassats, begudes i complements es van comprar abans de sortir de Mataró. 4 carros de súper plens a vessar. Es van eliminar en tot el possible cartró i paper dels envasos (gràcies Carme i Pere pel suggeriment i Lali i Maite per la paciència en fer-ho), re-etiquetant-los amb retolador permanent. Un cap de setmana entretingut.

La Carme Parareda i en Pere Forés expliquen en el seu llibre
“L’Atlàntic a quatre mans” la feinada que van tenir en arribar per
netejar el vaixell d’una plaga de bitxos microscòpics produïda per l’acció de la humitat sobre paper i cartró.

Totes les compres van ser adequadament estibades “a son de mar” en
els espais disponibles al vaixell, inclosa la sentina, que estava seca i
impecable (gràcies Joan per la currada del cap de setmana previ).

“A son de mar” es diu de l’estiba feta amb la cura necessària per
tal que res surti volant a la primera, ni a les successives, sacsejades de
vaixell. L’estiba ha de mantenir-se durant tota la travessa, malgrat la
temptació constant a relaxar-se. Això evita trobar-te un estampat
d’empanadilles per les parets del menjador, com ens va passar a una regata de la Ruta de la Sal, entre Port Ginesta i Eivissa. A part de la comoditat, és un tema de seguretat, que si no es té en compte, en els mercants pot acabar malament. Un desplaçament de càrrega en un mercant que porti p.e. gra pot fer-lo bolcar i enfonsar. Una biga de ferro mal assegurada a la bodega, pot sortir disparada i foradar el casc.

Per fer-ho fàcil, les etapes de baixada des de Mataró a Lanzarote, van tenir la seva pròpia intendència, independent de la preparada per la travessa. Un darrer detall, abans d’agafar l’avió cap a Lanzarote, va ser passar per la xarcuteria de confiança i recollir els tres kg d’embotit envasat al buit encarregat uns dies abans.

El menjar fresc (fruita, verdura, carn) el vam comprar a Lanzarote el dia
abans de sortir i vam reposar fruita i verdura a Mindelo. La fruita i la
verdura ha tingut una còmoda travessa a les xarxes que penjaven del sostre de l’Itaca, agafades amb pinces de fuster i teixides pacientment per la Maite.

Ja tenim el menjar, només falta preparar-lo cada dia. Igual que per les guàrdies hi ha un torn rotatiu i cada dia tenim un xef diferent, supervisat per la Maite, xef en cap del “Royal Itaca Caribean”. Es com un màster-xef diari, en el que sempre perd el mateix que no citarem, però que a casa seva reconeixeran amb facilitat, dons ens confessa tenir series dificultats per saber on està la cuina de casa.

Tot i ser conscients que reduïm l’èpica de la travessa, val a dir que mengem prou bé: des d’uns ous ferrats amb bacon per esmorzar, fins un confit d’ànec amb peres i puré de patata, passant per: espaguetis amb carxofa, peix fresc, planxa, fregit o forn amb patata i ceba, entrepans de bon embotit, amanides variades (llenties, arròs, cigrons, enciam i tomàquet,…), amanida de pebrot vermell escalivat amb tonyina, ceba i ou dur, truites (patates, albergínia..) , pollastre amb mostassa i arròs, favetes saltades amb bacon, tataki del peix pescat pel Diego (wahoo en anglés, thazar en francés) amb toc de soja acompanyat de cous-cous aromatitzat amb menta i llimona, ous ferrats amb plàtan fregit (començava a ser urgent acabar-se els plàtans), també alguns postres de manufactura “casera”, quallada feta a bord amb mel o melmelada i gelatina també feta a bord.

I, com sempre, acabarem amb un poema marítim de la mà del Màrius Serra.

Ah, i a títol purament informatiu i sempre que les circumstàncies no canviïn, els nostres marines esperen tocar terra el proper dia 6. Des d’aquí ho seguirem atentament.

01-02-2020 Vint-i-cinquena crònica

La nit del 31 al 1 ha tornat a ser molt plàcida, amb un oceà quasi pla !!!

La gran novetat del matí ha estat que, finalment, hem vist (amb els ulls…) dos vaixells, el veler que ja veiem ahir en el plotter i un mercant.


Us preguntareu que hi ha de sorprenent en veure vaixells en el mar… (el sorprenent seria veure cavalls ceretans) …. nosaltres pensàvem el mateix, però portàvem 14 dies, des de sortir de Cabo Verde, sense veure’n cap. Els pocs que hem detectat sempre han estat mitjançant el plotter o radar, dispositius que hi veuen mes lluny que els humans.

Tanta ha estat la novetat, que fins i tot en Ferran li ha fet fotos al mercant…. que per cert no era massa agraciat de formes i colors.

Durant el matí, i com el vent i el mar havien baixat molt, l’hem dedicat a banyar-nos en mig de l’Atlàntic. Tot un plaer nadar amb una profunditat de 6.000 mts per sota. Com sempre, impressiona el blau intens, quan mires cap al fons amb les màscares de busseig.

Com veieu, massa pressa en arribar no en tenim !!!! :-))

Parlant d’arribar…. ara estem a unes 560 milles a l’est de Martinica. Si es compleixen les previsions de poc vent, arribarem durant el dia 6. Ja veurem. Tal i com ja varem dir, anirem ajustant velocitat per tal d’entrar a Le Maren amb llum de dia.

Cada dia rebem i agraïm la “contracrònica” d’en Cesc que ens posa al dia del que passa per les nostres terres. Ens comenta que per la Cerdanya la temperatura ha estat entre 2 – 7 graus. Aquí comença a fer calor. Estem entre 25 – 30 graus, de manera que, quan ens movem per fer maniobres, sobre tot amb el tangó a proa, comencem a suar.

Una curiositat que pot ser els aficionats a la meteo o astronomia ens podeu resoldre.
A casa nostra, quan la lluna està en quart creixent o minvant, té forma de D o de C. El “pal” de la D sol ser perpendicular a l’horitzó. Aquí a on estem, el “pal” de la D es paral·lel a l’horitzó, com si la lluna en comptes d’estar dreta estigues tombada, com un tall de síndria.

Com cada dia a les 22:00 utc hem fet la roda de ràdio amb els altres vaixells, per compartir novetats. Ahir es va afegir a la nostra roda un altre veler que sortia de Cabo Verde.

Ara, després de sopar, sembla que puja una mica mes el vent. Com sempre i per prudència rissem una mica les veles abans de començar les guàrdies.

Tal com explicava ahir avui hi ha doble ració de poemes marítims. Una vegada finalitzada la Oda Marítima passem a rebre amb les mateixes ganes nous fragments de diferents poetes sempre relacionats amb el mar.

N’hi ha un del que anireu trobant diferents fragments. Parlem del poema l’Atlàntida de Jacint Verdaguer. També ho trobareu en la doble entrega d’avui poemes de AUsiàs March i Enric Cassases. Segur que us agradaran

31-01-2020 Vint-i-quatrena crònica

La nit del 30 al 31 ha tornat a ser una nit plàcida, amb vents de 15 nusos. Cap a les 3:00 hora local, el vent ha pujat fins els 22 nusos i per precaució hem rissat una mica més la gènova.

Una vegada més l’indescriptible espectacle de navegar al rumb 270 (rumb oest); teníem per la banda d’estribord l’estrella Polar a uns 30 graus sobre l’horitzó i per la banda de babord la “cruz del sur”, que com una espasa sortida del fons del mar ens assenyala cada dia el sud, també a uns 30 graus per sobre l’horitzó.

Abans ja ens havien comentat la bellesa d’aquesta senzilla constel·lació, però la realitat supera totes les expectatives. Serà un gran record d’aquesta travessa.

Pel matí, hem complert un ritual que havíem promès a molts dels amics de la “flotilla” dels últims 11 estius.

El passat 28 de desembre, la Maite i en Xavier varen organitzar un dinar a casa seva per celebrar el nou any i “acomiadar” als tripulants de l’Itaca. Hi varem assistir molts dels navegants de les ultimes flotilles estiuenques.

Després de cantar les nadales de rigor, la Maite va treure una petita ampolla de vidre. Seguint les seves instruccions, cada un dels presents vam escriure, en uns petits papers, un desig.

Varem introduir els papers amb els desitjos (“secrets”) en la petita ampolla amb el compromís de llançar-la a l’oceà, una vegada superada la meitat de la distancia.

Avui, hem introduït en la petita ampolla, en tres idiomes, el sentit i contingut de la mateixa, indicant un telèfon de contacte perquè ens avisi, qui la pugi trobar. Hem complert el ritual i hem llançat la petita ampolla al mar.

Per la tarde hem gaudit d’una bona posta de sol, escoltant a Bruce, the Boss, del qual en Josep n’es un addicte. Un altre fantàstic record que ens quedarà, veure una posta de sol al mig de l’oceà, escoltant The River, Thunder Road, i altres temes del Boss !!!

Avui tenim per popa un veler suec, de nom JUVA, a unes 8 milles que, pel rumb que porta, molt possiblement també va cap a Martinica. Hem intentat contactar per ràdio, canal 16 de VHF, però de moment no hem tingut resposta.

Demà, si el vent baixa segons les previsions, aprofitarem per fer un banyet en mig de l’Atlàntic.

La vida a bord – La Meteo

La METEO, amb majúscules, no és fonamental, és VITAL !!!
Els que naveguem, sabem quant important és disposar de bones prediccions meteo, tant abans de sortir com durant la travessa.

Fer previsions a més de quatre dies, ho anomenem “meteoficció”, podem veure “tendències” però amb poca fiabilitat…. per això en el nostre cas, en una travessa de 20 dies, tenim que actualitzar cada dia el pronòstic dels pròxims 3 – 4 dies.

Per què és tant important conèixer amb precisió la meteo?

– Des del punt de vista de seguretat.
Si detectem una pertorbació important, que pot generar forts vents i mar complicada, podem intentar allunyar-nos-en. En tres dies, apretant el motor, si calgués, podem recorre 300 – 400 milles en qualsevol direcció i fugir de la pertorbació. Per que us feu una idea, la distancia entre Mataró i Sóller (el port més pròxim de Mallorca al nord de l’illa) són 100 milles.

– Des del punt de vista més “local”
Podem quantificar la probabilitat de trobar-nos un “xàfec” i adequar els rissos de les veles, abans de que ens entri. També, si sabem que estem en una zona amb alta probabilitat de “xàfecs” estem atents al radar, sobre tot de nit, que es quan no es veuen…

– Finalment, des del punt de vista de navegació
Podem veure a on hi ha els vents mes favorables i “apuntar” cap aquelles zones.

Som coneixedors que el blog el segueixen experts meteoròlegs, l’equip del Projecte Quatre Estacions, que ens dona suport des de terra, així que ens limitarem a dir-vos què fem servir i quins resultats ens ha donat. Els comentaris que puguin fer els meteoròlegs al blog us aportaran moltíssim més del que us puguem dir nosaltres, amb tota humilitat i des d’un limitat coneixement científic…

Abans de comentar-vos quins mitjans hem utilitzat, dir-vos que la informació meteo s’organitza en 20 (crec recordar) árees a nivell mundial, anomenades METAREA’s. Per exemple la Mediterrània està en la Metarea III; el tram Cadis, Canàries, Cabo Verde i fins quasi la meitat de la travessa de l ‘oceà estan en la Metarea II; finalment la segona meitat de l’Atlàntic i el Carib estan en la Metarea IV.


Addicionalment, cada Metarea es divideix en petites sub àrees, per exemple la Mediterrània en 52; aquí apareixen els típics noms de “aguas de cabrera” “mar de baleares” “mar de alborán”…. Tots els partes es referencien a nivell de sub àrees.
Com seria inviable distribuir info meteo de tot el món, des de cada Metarea o part de Metarea, es distribueix la info meteo de les sub àrees mes pròximes. Per exemple, a no ser que ho forcem, des de Menorca, mai rebrem informació de Finisterre.

D’altre banda, la informació meteo que realment ens interessa a bord son les previsions de vent (intensitat i direcció), estat de la mar (tipus d’ona, alçada, direcció i freqüència), avisos de temporal en les pròximes 48 – 72 hores, situació atmosfèrica (on tenim les altes i baixes pressions). Ara bé, si farà fred o calor, o si farà més o menys sol, no ens serveix de gaire, a no ser que el plan sigui anar a fer el vermut a la cala del costat, que per cert, tampoc es cap mal plan !!!

Finalment, fa uns anys (tampoc gaires, uns 10) la informació de que disposàvem eren els mapes d’isòbares i fronts. Els que teniu més de 55 primaveres, recordareu els mapes del Mariano Medina als telediarios de TVE. A partir dels mapes d’isòbares, podem establir força i direcció del vent, alçada de les onades (a partir d’uns àbacs que figuren en els mapes) i poca cosa més. A més el que tenim es una foto “estàtica” i no evolutiva.

Actualment, hi ha una serie de models i algoritmes que processant centenars de milers de variables, ens donen tota la feina feta i a més d’una manera visual molt intuïtiva. Per accedir als resultats dels models ho fem a través d’aplicacions, algunes gratuïtes i d’altres de pagament. Hi ha moltíssimes aplicacions, i a cada navegant li agrada una o altra, en funció de l’històric d’encert que ha viscut a nivell personal.

Aquests models ens donen la previsió des de 5 dies a 15 dies (meteoficció) i hora a hora. Finalment, tota aquesta informació la podem bolcar sobre el plotter i podem visualitzar en cada moment, a on estem i quina era la previsió.

Així com a la Mediterrània, a vegades la informació dels models després no s’ajusta a la realitat, i t’emportes algun ensurt important, aquí, a l’Atlàntic, les previsions es van complint de manera mil·limètrica hora a hora. Esperem que duri…

Avui, per un error de càlcul d’aquest editor, no us podem oferir el vídeo habitual del Màrius Serra. No patiu, demà en tindrem dos. I disculpeu les molèsties.

Dit tot això, com disposem de la informació meteorològica a bord?

Ràdio
Informació emesa per ràdio per les estacions costeres, cada 6 o 12 hores, bé en la banda de VHF (quan estem aprop de la costa) o de HF quan estem mes lluny sempre que hi hagi propagació. La informació està sempre referenciada a les sub àrees pròximes dintre de la Metarea on estem.

– Aplicacions, sobre ordinador o en dispositius mòbils
Nosaltres fem servir zygrib o Predictwind quan estem prop de la costa i tenim cobertura internet, o nomes Predictwin via satèl·lit quan estem en mig del no res. Predictwind ens aporta els següents avantatges:
– podem accedir als models en mode comprimit, de manera que els podem baixar amb el poc ample de banda que té el satèl·lit
– podem baixar els partes meteo (en format texte) de la Metarea per la que naveguem. Si be el Predictwind es molt pràctic, no ens podem baixar el mapa sencer de tot l’Atlantic, per les restriccions d’ample de banda satel·lital.

NAVTEX
A través de sistema NAVTEX, una mena de “teletipo”, rebem la mateixa info de la Metarea que radia la costera, amb l’avantatge que queda escrita (la podem consultar) i te un abast de fins 300 milles. Aquí al mig, no es rep cap NAVTEX :-((

Per tal de disposar d’una visió general de tot l’Atlàntic i poder preveure si ens be alguna de grossa, utilitzem:

– Weather fax
Emissió per ràdio que emet, en el nostre cas, una emissora de Boston en diferents freqüències d’ona curta i a diferents hores programades. Si la propagació es bona, la senyal que rebem la introduïm a l’ordinador i, al igual que els fax’s d’abans, va dibuixant lentament, línia per línia, en la pantalla de l’ordinador els mapes meteo en forma d’imatge (no processable). Aquesta info la podem rebre dues vegades al dia en format mapa d’isòbares, així que ens toca interpretar com fa 10 anys enredera.

– Equip de terra
Informació que ens passen des de terra, a on tenen accés a tota la informació, sense restriccions, a més del coneixement per interpretar-la i traduir-la a llenguatge comprensible per nosaltres, informació que ens ajuda molt i agraïm encara més.

Com no sempre la info rebuda de diferents fonts es coincident, hem de fer un mix, i fer-nos la nostra previsió, normalment i per prudència amb una visió “pessimista” o més desfavorable.

Segur que hi ha moltes més fonts i tècniques mes avançades…. us hem relatat les que estem fent servir.

30-01-2020 Vint-i-tresena crònica

La nit del 29 al 30 ha estat molt plàcida.

D’altra banda, sembla que els problemes del tracker s’han resolt….

El dia d’avui ens ha deparat un altre fantàstic dia de navegació. De bon matí, hem tret els rissos de les veles i ja no ens hem preocupat, gens ni mica de la navegació, excepte pel que fa la seguretat: tràfic, meteo, baròmetre….

El “dolce farniente” es el terme que millor reflexa la nostra activitat d’avui.

Abans de dinar, hem començat a calcular, amb el rumb actual, la distància que ens queda fins Martinica, la previsió meteo, els dies que ens queden per arribar…. Hi ha dues variables que condicionen el dia d’arribada:

  • Primer els vents. L’anàlisi meteo que fem, i el que ens passen des de terra, sembla que el vent baixarà una mica les properes hores.
  • Segon. En Josep no té cap ganes d’entrar a Le Maren de nit. Des de que varem sortir d’Almeria totes les entrades a ports han estat sense llum de sol i algunes de matinada… L’entrada a Le Maren, sobre la carta, sembla una mena de gimcana, fent ziga – zages, seguint “canals” abalisats, entre baixos (poca profunditat) i vaixells fondejats. Així que “gestionarem” rumb i velocitat, per tal d’entrar de dia.

Per cert, com a curiositat, els llums de balisa d’entrada a ports i de canals d’aproximació, son al revés que a Europa i Àfrica. Mentre que a les nostres terres la llum verda d’entrada la deixem per estribord i la vermella per babord, al continent americà és just al contrari.

Des d’ahir per la nit, estem navegant paral·lels amb un veler francès de nom Constance i mides semblants a les nostres. Com és de bona educació presentar-se als veïns, per la tarda l’hem trucat pel canal 16 de VHF per saludar-los. Ells també van a Martinica, navegant al mateix rumb i velocitat que nosaltres. Els dos hem estat encantats d’estar pendents l’un de l’altre…. Sembla que ja no estem sols, el tenim a unes 14 milles per la nostra aleta d’estribord, sense visió directa, però si a través del “plotter” i parlen un correcte castellà.
No us podeu imaginar la seguretat que dona tenir un vaixell proper !!!

Avui hem rebut una altra contracrònica d’en Cesc, que sempre ens agrada rebre, malgrat no sempre les noticies que arriben son les que voldríem sentir.

La comunicació amb terra, amb la gent que estimes, és un altre detall que es viu diferent aquí, on només veus aigua per tots els costats. Quan rebem un mail de família, ens posem tant contents com quan, de petits, rebíem una carta estant de colònies. Els comentaris que els amics ens deixen al blog tenen un efecte semblant. Les contracróniques d’en Cesc fan també aquest mateix efecte en tota la tripulació. Ha passat a ser un membre més de la família.

La vida a bord – Gestió de l’energia

L’energia també és un bé escàs a bord que cal gestionar acuradament. L’Itaca necessita energia, per navegar i per la vida a bord.

Quina energia necessitem?
Primer hem de moure el vaixell, per tant necessitem energies que puguin ser transformades en moviment del vaixell. Després necessitem energia elèctrica per alimentar els elements elèctrics que portem a bord (nevera, bombes d’aigua, il·luminació), més energia elèctrica per l’electrònica (gps, plotters, electrònica del motor, ràdio, ordinadors, tablets, mòbils) i per últim energia calorífica, per cuinar i per l’aigua calenta.

D’on treiem l’energia?
Part de l’energia l’obtenim directament de la natura. El vent és la font principal d’energia pel moviment del vaixell. A bord portem gasoil per poder moure el vaixell a motor en maniobres en port o fondeig i mentre naveguem en cas de que fes falta puntualment.
La generació de l’energia elèctrica està a càrrec del sol per medi de plaques fotovoltaiques i es complementa amb la que genera un alternador connectat al motor principal del vaixell que funciona amb gasoil. Per últim tres petites bombones de butà (càmping gas blaves) ens asseguren l’energia calorífica per la cuina. L’aigua calenta s’obté a partir de la calor que genera el motor principal.

Com es gestiona la producció i el consum?
Com veureu a continuació, la generació i el consum, no sempre estan compensats. Les bateries que portem a bord ens permeten emmagatzemar energia, quan la producció es superior al consum o aportar-ne quan el consum es superior a la producció.

Balanços energètics i comparacions

A grans trets resumim en xifres el que hem apuntat en els paràgrafs anteriors.

1 – El moviment del barco
Si haguéssim fet el trajecte Cabo Verde – Martinica només a motor (2.040 milles) hauriem consumit uns 1.160 litres de gasoil, equivalents a uns 1.400 €.

Primer, això hagués estat impossible, doncs no podem portar 1.160 litres a bord, a més hauriem d’haver fet manteniment al motor, canvis d’oli, de filtres, etc.

És a dir, el vent (energia eòlica) ens aporta un mínim de 1.400 € en tot el trajecte, resultant a 350 €/persona, que curiosament es el preu d’un bitllet d’avió de tornada a casa. Fins aquí tot va quadrant.

2 – El consum elèctric
Diàriament, tenim un consum d’entre 190 – 200 Ampers hora (Ah) per dia, com l’Itaca treballa a 13,8 volts, representa un consum de 2.760 wats hora i això equival al consum d’una planxa domèstica utilitzada durant una hora i quart aproximadament. És un consum moderat en valor absolut, però important respecte la capacitat de generació i emmagatzemament que l’Itaca té.

Els grans depredadors son la nevera i el pilot automàtic, que entre els dos, estimem, consumeixen el 90% del total del consum, uns 170 Ah per dia, la resta es consumeix en electrònica (plotter), ràdio, llums internes, llums de posició. No comptem el radar, doncs el fem servir de manera molt esporàdica, per seguir algun barco petit que apareix i desapareix de l’AIS i per detectar si tenim algun xàfec amb pluja a les proximitats, en nits amb el cel tapat.

Les plaques solars ens aporten un 60% d’aquesta energia i la resta la generem amb el motor. Com que la generació de les plaques, no es uniforme, i depèn del sol, de la seva inclinació, dels núvols,… quan tenim excés d’energia solar l’acumulem en les 3 bateries de 170 Ah cadascuna.

Cada dia posem en marxa el motor unes 2 – 2,5 hores, a baixes revolucions, per obtenir el 40% d’energia que no ens aporten les plaques i que també emmagatzemem a les bateries. Això equival a uns 4,5 litres/dia de gasoil, es a dir uns 5,5 €/dia, que en total de la travessa son uns 120 €.

Per tant, l’aport econòmic del 60% que generen les plaques, equivaldrien a (si els féssim amb gasoil) a 180 € en el total de la travessa.

Sols aquest estalvi no justificaria econòmicament la inversió feta en el sistema de generació elèctrica a partit de l’energia solar. Primer, es evident que en una travessa no podem dependre d’una única font d’energia elèctrica, les plaques ens aporten una font alternativa a la generada per l’alternador del motor principal.

D’altra banda no podem pensar en amortitzar la inversió en una única travessa. Per que la inversió sigui rentable cal fer moltes més milles (aviso a navegantes!!!!). Potser hi haurà blog per temps…, amb permís d’en Cesc i d’en Màrius a qui se’ls hi pot girar feina.

3 – Gas de cuina
Com que a l’Itaca mengem millor que al Royal Caribean, el consum de gas no es menyspreable.

Pel matí fem pa al forn, també fem té i cafè (a la carta….). Per dinar, excepte les amanides, el primer i segon plat son calents, o be als fogons o be al forn. Per sopar tres quarts del mateix, si bé ara anem prescindit del sopar, no tant per escassetat de menjar, sinó per l’efecte expansiu en les nostres panxes…

En aquests primers 12 dies hem consumit una bombona de càmping gas mitjana, de les de color blau. Es a dir en tota la travessa de Cabo a Verde a Martinica, haurem consumit 1,5 bombones, aproximadament 26 €

Per escalfar l’aigua dolça sanitària, s’aprofita la calor del propi motor principal. L’aigua escalfada s’emmagatzema en un termo, des d’on arriba a les aixetes de cuina i banys.

Fent un resum dels consums monetitzats, veiem que qui mes aporta, amb diferència, és el vent… aquest potser és un més dels molts motius pels que ens agrada navegar a vela… N’hi ha molts d’altres… Be, potser es un argument una mica forçat, però ens ho hem passat molt be amb els raonaments i ens fa gracia compartir-ho :-))

Advertiment de l’editor. Quan l’amic Màrius Serra va decidir acompanyar els nostres navegants va decidir fer-ho amb el macro poema de Fernando Pessoa Oda Marítima. El càlcul inicial era que tindríem Oda fins l’arribada a Martinica.

Com sigui que el càlcul no va ser precís, hem d’advertir que el poema de Pessoa s’acaba amb l’entrega que teniu sota aquestes línies.

Però, no patiu. A partir de demà seguirem tenint poemes d’altres autors vinculats sempre al mar.

Volem renovar les gràcies al Màrius pel seu temps i la seva aportació magnífica al blog. Gràcies.

29-01-2020 Vint-i-dosena crònica

Nota important

Des de l’equip de terra ens han informat que veient la posició, semblava que estàvem aturats i molt endarrerits, fent que els que ens segueixen preguntessin si ens passava alguna cosa.

Tot va perfecte!!!

Sembla que el que ha succeït és que el tracker de l’organització (un dels links que podeu trobar al blog) s’ha quedat sense piles i marca una posició endarrerida. Ja les hem canviat.

En el barco disposem de tres sistemes de tracker: el de l’organització, un altre nostre (que també està el link al blog) i finalment el que envia Iridium a l’equip de terra.

Esperem que s’hagi solventat el problema i ens pugueu seguir. En qualsevol cas estem navegant amb tota normalitat.

També us avisem que la nostra poc gloriosa clasificació en el Raid, no s’arregla ni canviant les piles del tracker …. 🙂)

La nit del 28 al 29 ha estat una mica pesada…

Si bé el vent va baixar de les ratxes de 30 nusos, als 20 – 22 que ens donaven els partes meteo, la mar ens ha fet la guitza tota la nit. A banda de les onades que ja teníem, d’uns 2 mts, cada vegada que apareixien les “tres maries”, teníem onades de mes de 3 mts. A més, per arreglar-ho, de tant en tant, ens venia una onada de través. Amb tot això, el barco no ha parat de moure’s i sacsejar-se, fent difícil dormir.

Per “tres maries” es coneixen unes onades (també hi son a la Mediterrània) que de tant en tant apareixen entre el mig de les altres. No son ni dues ni quatre, son tres. L’alçada de les “tres maries” acostuma a ser un 50% superior a la resta d’onades.

El dia ens ha deparat un altra fantàstica jornada de navegació, amb vents de popa de 15 – 18 nusos, i hem navegat amb orelles de burro plàcidament.

La nit del 28 al 29, cap a les 23:55 hora barco, hem traspassat el meridià 42 graus 57 minuts oest, que marca la meitat d’aquest recorregut.

Com ahir per la nit, no estàvem per festes, ho hem celebrat avui, com es mereixia l’ocasió.

En Ferran i la Maite han preparat un tataki amb cuscús amb part del peix que en Diego va pescar ahir, regat amb un bon cava fresquet, i la Maite ha preparat tot “l’attrezzo” oportú per l’ocasió. Els que coneixeu a la Maite, ja us podeu imaginar l’escena. Ho hem celebrat i com sempre hem rigut molt.

La sobretaula s’ha allargat fins que el sol es posava, moment que hem aprofitat per rissar les veles amb la configuració de nit.

La vida a bord – L’espai a l’Itaca VII

L’Itaca es un vaixell de 12 m de llarg (eslora) per 4 m en el seu punt més ample (mànega), fabricat per Dufour, model 405. Està equipat per navegar en zona 1 (il·limitada) i despatxat perquè hi puguin navegar fins a 8 persones. Pesa unes 8,5 tones i el seu calat, distància entre la línia de flotació i el punt mes fondo del vaixell (l’orça) es de 2,1m. Aquesta és la fondària mínima que necessita per poder navegar sense que la quilla toqui fons.

Està equipat amb dues veles, una gènova ( 45 m²) i una vela major (36,5 m²), ambdues noves però amb la mateixa superfície vèlica que les originals. Disposa també d’un motor dièsel marí de 40 cavalls, que nomes arranquem dues hores a dia per carregar les bateries, doncs les plaques solars nomes ens aporten el 80% de l’energia que consumim (nevera, pilot automàtic, electrònica, radio, llums de navegació…).

Altres vaixells que ens acompanyen en la travessa, porten veles addicionals especialment dissenyades per navegar amb vents portants (espí, genaquer, codi 0, …) i que permeten treure un major rendiment (velocitat) en les diferents condicions de vent que ens podem trobar.

Nosaltres vam optar per una configuració conservadora, sense incorporar veles especials (no en tenim cap experiència) i mantenint la configuració de veles original, amb veles noves, incorporant un tangó i la seva maniobra. El tangó es un tub d’alumini d’uns 5 m de llarg, que ens permet mantenir obert el gènova de forma pràcticament perpendicular al vaixell quan el vents ens arriben per la popa, maniobra que hem hagut d’aprendre després de sortir de Lanzarote, doncs no ho vam tenir a punt fins el mateix dia de la sortida.

Malgrat les reduïdes dimensions el vaixell disposa de tres mini cabines, dos mini lavabos amb dutxa, cuina, “sala menjador” i taula de cartes/comunicacions, navegació tot sota coberta (interior). A més, hi ha l’espai exterior, la banyera, on també hi ha una taula amb seients i les dues rodes del timó, un espai de poc més de 2x2m que és on pràcticament fem vida.

En aquest espai hem de portar tot el que necessitem per la travessia que no es poc: l’equipatge dels tripulants, els 200 kg de menjar, el beure -sols d’aigua en portem 560 litres, 200 d’aigua de boca i 360 per altres usos-, farmaciola extensa (des de les biodramines fins bisturí, fil i agulla) que esperem no haver d’utilitzar, tota mena de recanvis pel vaixell entre els que hi ha les veles antigues, molta de l’antiga “cabulleria”, eines per poder fer reparacions de forma autònoma en alta mar, els estris de cuina i el parament de taula, el gas per cuinar i 380 litres de gasoil pel motor, 200 en el propi dipòsit del vaixell i 180 en bidons de 20 litres. Per acabar, una petita fora borda auxiliar amb el seu motor i la balsa salvavides.

Distribuir tot això dintre de l’Itaca va ser com jugar al tetris aprofitant fins l’últim racó i quan feia falta creant-ne de nous.

Així hem acabat amb estranys companys de llit, un dorm amb la neumàtica auxiliar al costat, l’altre amb el sac de cabulleria de recanvi als peus, l’altre amb part de l’equipament de cuina també als peus i per últim el quart dorm amb dues amenaçadores hamaques penjades sobre el seu cap, plenes de fruites i verdures. Les veles de recanvi ocupen part del menjador.

I, com sempre, una nova entrega de l’Oda Marítima

Page 1 of 3

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén