Itaca VII al Gran Prix de l'Atlàntic

Categoria: Uncategorized

27-01-2020 Vintena crònica

La nit del 26 al 27 ha estat força tranquil·la.
A mitja nit, ens ha rolat una mica el vent i hem tingut que anar una mica més cap al sud del rumb teòric.

A més, analitzant els mapes meteo, que de moment han encertat amb una precisió germànica, veiem que a partir de divendres entra pel nostre nord una encalmada molt més forta que l’anterior. Amb tot això, dijous hauríem d’estar sobre els 13º 40 de latitud nord, sinó volem quedar-nos parats.

Avui pel matí ha tocat jornada de dutxa. Com que el mar estava força tranquil, ha estat a la coberta.
També hem començat a gestionar com fer arribar a Martinica els recanvis de les peces que hem trencat.

Avui si hem dinat !!!!., concretament tots els peixos voladors que teníem a la nevera. Força bons…

Com que el dia, meteorològicament, era molt bo, la sobretaula s’ha allargat fins la posta de sol. Crec que un dels millors records que ens emportarem d’aquesta travessa, entre molts d’altres, son les sobretaules. Son un plaer !!!!.
Sense proposar-nos-ho, cada vegada surt un tema diferent,… compartir les diferències, aprendre de lo distint, des de la màxima tolerància és tot un plaer.
Nomes tenim una restricció que sempre hem tingut a l’Itaca: “el que es parla dins del barco, no surt del barco”, això ens dona la màxima llibertat per anar tractant tot tipus de temes i àmbits.

Per la tarda, cap el fosc, ens ha passat a uns 15 mts per la banda d’estribord, un peix o mamífer de quasi mitja eslora, uns 5 – 7 mts de llarg. Pel seu color, mida i velocitat no era un dofí. Ha emergit lentament, ens ha ensenyat la seva aleta dorsal, i després, lentament, ha tornat a submergir-se. Com de peixos en sabem poc o res no us podem dir quina especie era. Tampoc ha estat possible fer-li cap foto.

Ja de nit, tenim sessió de cine a coberta, gaudint del bon temps.

Ara anem navegant al rumb 250, amb orelles de burro, amb un vent suau de 10 – 15 nusos que ens entra pràcticament de popa rodona. No obstant, i com sempre, abans de començar les guàrdies rissarem les veles.

La vida a bord – Les comunicacions amb la resta del món

Per garantir la seguretat, les comunicacions son una eina fonamental, a mes de ser obligatòries des del punt de vista legal. De fet, per tenir el barco homologat en Zona 1 (sense límits de navegació), hem de portar a banda de l’AIS, les balisses, el transponedor radar…. una emissora VHF i una altre de HF.

En Josep es teleco i radioficionat, fins aquí això no seria greu…. De la mateixa manera que hi ha gent que col·lecciona segells, a ell li encanten les emissores i les antenes. En aquesta travessa portem 5 emissores de diferents bandes i 12 antenes !!!, a mes de walkies, altres receptors… aparells de mesura, soldadors…. Totes les emissores les hem de declarar en un full de registre anomenat LEB.

En fi, l’Itaca es com una mena de Torre de Collserola navegant.

Quina utilitat donem a tot aquest “arsenal” ?

  • En la banda de VHF, canal 16, estem sempre a l’escolta, i parlem amb altres vaixells per gestionar maniobres, per exemple en cas de rumb de col·lisió i, per si fos el cas, demanar ajuda a vaixells propers.
  • També en la banda de VHF, parlem entre els vaixells de la flota. No obstant, amb la distància que tenim entre barcos, ara és inoperant amb els barcos mes distants.
  • En la banda de HF i per freqüències nàutiques, parlem amb els barcos de la flota mes distants i, en les bandes de radioaficionats, bàsicament en 20 mts, parlem amb Barcelona (quan la propagació ens ho permet) i amb altres radioaficionats de tot el món. La majoria de radioaficionats (Brasil, Martinica, Sud-àfrica, Canàries, Rússia, …) amb els que contactem, sempre es mostren predisposats a prestar-nos ajuda durant la travessa en cas de necessitat.
  • En la banda de HF, també rebem d’una estació de Boston els mapes meteo de l’Atlantic Nord, amb un sistema tipus fax, de fet es diu weather fax. També podem rebre informació meteo i avisos a navegants amb el sistema NAVTEX, una mena de “teletipo” amb pantalla en blanc i negre. No obstant aquí en mig, també es inoperant.
  • Amb les comunicacions satel.litals, amb Iridium, gestionem els mails amb terra, els sms, (afortunadament no tenim wapp…), enviem aquestes cròniques, ens “baixem” els mapes meteo de Predict Wind i estem en contacte amb el nostre “equip de terra”. Molt important !!!!. (Gracies Pere, Cesc, Xavier i Projecte Quatre estacions !!!). A més, en cas d’incomunicació amb altres vaixells de la flota (per exemple els que no disposen d’ona curta) ens passem les posicions per una mena de sms’s.

Cada dia fem dues “rodes” en HF, entre els vaixells que tenim HF, a les 12 utc i a les 22 utc, per saber la posició dels vaixells, rumb, velocitat, condicions de vent… i comentar si hi ha alguna incidència. En el nostre cas, sempre rebem savis consells d’altres vaixells que han fet la travessa més vegades, un d’ells per quinzena vegada i a més en solitari!!! La resta del dia estem a l’escolta per si un vaixell de la flota requereix ajuda.

En Josep es passaria tot el dia parlant amb altres col·legues radioaficionats, si no fos perquè cada vegada que prem el micro i parla, consumim uns 200 w de la bateria, un altre be escàs a bord, i s’ha de moderar.

Avui, abans del fragment de l’Oda marítima us volem deixar un extracte de la nota que ha publicat avui la organització:

Lentitud desesperante. Océano Atlántico, 28 de enero, 2020.-El ritmo lento dela navegación de los componentes del Ocean Raid – Gran Prix del Atlántico está poniendo a prueba la paciencia a las tripulaciones. A parte del desespero por la poca velocidad que toman sus veleros, -incluso se promedian velocidades de 3 a 6 nudos, una autentica calma en medio del Atlántico-ahora se suma la alarma de que comienza a escasear el agua para suministro de la flota.En esta situación parece se encuentra el velero H43 Habana, que ha empezado a dosificar su racionamiento líquido, cuando aún le  falta  por recorrer 960 millas antes de alcanzar la meta en du Marin (Martinina).En una situación con viento establecido normal, esto no parecería un problema, pero la insistencia de la encalmada, hace que la preocupación aflore  entre los tripulantes. Esta situación también está afectando  a la sostenibilidad de las baterías. Esto sumado a la tensión en probar todo tipo de maniobra, para aprovechar al máximo la escasa calidad del viento, hace que las tripulaciones estén exhaustas”.

Be. Caldrà veure com evoluciona tot plegat. De moment els navegants de l’Itaca VII sembla que tenen la situació sota control. I, un nou fragment de l’Oda maríima

26-01-2020 Dinovena crònica

La nit del 25 al 26 ha tornat a ser molt tranquil·la. Aquesta nit, com ja va sent costum han aterrat 4 peixos voladors.
Per que us feu una idea aquests peixos fan entre 15 cm i 20 cm, amb aspecte de sardina amb ales, però de gust mes suau. Els fem a la paella.


El dia d’avui transcorria amb normalitat…. Anem navegant prop del veler “snow” de matricula holandesa. L’hem intentat cridar pel canal 16 de VHF, per saludar-lo, però no hem tingut resposta.

A primera hora de la tarda, el vent ha rolat i ens entra per l’aleta de babord. Hem tret el tangó.


Cap a mitja tarda, en Ferran ha detectat que l’últim sabre de la major, el de més amunt, no tenia patí !!! (la peça que uneix la vela amb el màstil). Hem baixat la major i hem vist que, per segona vegada, havia saltat el fre del passador i s’havien perdut les peces intermèdies. Son les peces que van haver de fabricar a mida a Mindelo, per un altre patí amb la mateixa incidència. Com ja es la segona vegada que ens passa, ja ens sabíem la solució. Com que hem perdut les peces, hem unit el patí amb l’extrem del sabre amb un grillet de fortuna.

Com ja es la segona vegada que passa, i per evitar-ne una tercera, hem substituït tots els frens dels patins per uns altres més forts.
Dels 9 patins harken que portem a la major, ja s’han trencat dos…. i encara no hem arribat a la meitat de la travessa !!!!!
Afortunadament, hem trobat solucions de fortuna per poder seguir amb la vela major.
Esperem que al menys harken ens subministri sense cost tot el material, recent estrenat, que incomprensiblement es va trencant i que per cert, no es precisament econòmic….

Al baixar la major, també hem detectat que la drissa (cap que serveix per hissar i sostenir la vela) de la major, presentava un important desgast per fregament a l’extrem superior, tot i ser de Dinema. Hem tallat el tros malmès i l’hem tornat a unir la drissa amb el puny de drissa de la vela major. Es el segon incident d’aquest tipus amb un cap de Dinema, material que si bé és molt resistent a la tracció, no sembla que ho sigui tant al desgast per fregament.

Totes aquestes maniobres, a la base del pal, mentre anem saltant en la ‘coctelera’ resulten cansades…. així que ara a dinar-berenar-sopar (tot de cop) i a descansar … i del rumb i el tangó ja ens preocuparem demà pel matí.

Avui hem tornat a canviar l’hora del vaixell. Ara son les 21:00 utc a tot el món, a BCN son les 22:00 h hora local i aquí al barco son les 18:00 h

Aquesta tarda, per ràdio, hem sabut que un dels vaixells de la flota ha enredat restes de xarxa de pesca a l’hèlix de l’hidrogenerador i també han passat una tarda entretinguda….



La vida a bord – Rumb i Posició

Abans de sortir, alguns amics ens van preguntar com ho fèiem per orientar-nos en mig de l’oceà.

Anem per parts…


Com sabem el rumb a seguir ?
Quan anem de BCN a Mallorca, una distància petita, podem simplificar la superfície esfèrica de la terra i considerar-la plana. Per definir el rumb s’apliquen quatre fórmules trigonomètriques i el teorema de Pitàgoras. És a dir, es navega en rumb directe o línia loxodròmica.


Quan naveguem distàncies més grans, no podem fer la simplificació anterior i hem de treballar amb trigonometria esfèrica, una mica més complicada de formular. El resultat que obtenim es que la distància més curta, entre dos punts de l’esfera terrestre, està sobre una linea corba. De fet, si mirem el trajecte d’un avio de BCN a Nova York, veiem que no va en línia recta, sinó sobre una corba. Aquesta trajectòria la denominem línia ortodròmica.

Donat que estem navegant paral.lels a l’equador i, a la vegada, molt pròxims a l’equador, el rumb de la loxodròmica i ortodròmica son molt semblants. Tot i això, varies vegades al dia calculem el rumb a seguir.

Això a la taula del menjador de casa, és molt bonic. Aquí al mig de l’oceà, tenim dos factors que son els que manen, la direcció del vent i de les onades. Moltes vegades hem de renunciar al rumb teòric, durant unes hores, per tal de poder seguir navegant a vela i després sanar corregint.

Com sabem a on som ?
En l’Itaca portem dos ordinadors (aquí es diuen “plotters”, i així ens els venen tres vegades mes cars….) on veiem la posició GPS del barco, el rumb, la velocitat, el radar, la posició d’altres barcos… a banda de tots els mòbils i tauletes amb GPS’s. Amb aquests dispositius es molt fàcil saber a on estem i quin rumb hem de posar.


Aquest sistema només te un problema…. si tinguéssim una averia elèctrica, com sembla que es el cas en un dels vaixells de la flota, ens quedaríem cecs…

En aquest cas, obtindrien la posició sobre la carta de paper amb ajuda del sextant, es per això que cada dia en Ferran posiciona, pacientment, la situació del nostre barco sobre la carta de paper, que a diferencia del windows no es penja. I també es per això que de tant en tant traiem el sextant per anar practicant.

El rumb el definiríem amb la brúixola (aquí li diem compass)….. no obstant, a les nostres terres, quan la brúixola marca el nord, coincideix amb el nord magnètic de la terra. Com que el camp magnètic de la terra no es uniforme, això no sempre es així.
Per exemple, on ens trobem ara, l’agulla del compass ens marca el nord desviat 16 graus cap al W (oest). Es a dir si no tinguéssim en compte aquesta diferència (declinació magnètica) i seguíssim el rumb del compass, en comptes d’anar a Martinica aniríem a petar exactament a Veneçuela.


A més, de nit, i en aquesta latitud tant propera a l’equador, hi ha dues referències que ens ajuden: un estel (l’estel polar) que ens marca el nord i una constel·lació (la creu del sud) que ens marca el sud i que no es visible des de casa nostra.
Son la millor brúixola !!!, si tenim la polar al nostre través per estribord i la creu del sud pel través del nostre babord, vol dir que anem en la direcció correcta, cap l’oest.


17/01/2020 Mindelo

Avui dia 17 ha estat un dia molt tranquil a Cabo Verde. Al matí hem anat a fer els tràmits de sortida (Policia i immigració). Malgrat que sortirem el diumenge 19, a partir de les 16 h d’avui divendres ‘tanquen’ les oficines i calia fer les gestions avui, a ritme ‘caribeny’….


Després hem acomiadat a en Xavier Obiols doncs per motius professionals havia d’estar a BCN el pròxim dilluns. Xavier, ha estat un plaer compartir aquests dies de navegació amb tu, i de ben segur et trobarem a faltar. A partir d’ara els membres de l’Itaca som quatre: Maite, Ferran, Diego i Josep.

En cadascun dels ports que arribem, hi ha un esdeveniment de benvinguda. En el cas de Cabo Verde ha estat aquesta tarda: trobada amb totes les tripulacions, música en viu, pica – pica…
És una excel·lent oportunitat per compartir experiències i coneixements amb totes les altres tripulacions amb qui compartim singladura.

Com és habitual, demà, hores abans de la sortida, farem una reunió de patrons per analitzar els últims partes meteorològics i decidir quina seria la derrota òptima en funció dels vents previstos.
Salut…

Nosaltres volem desitjar una bona tornada al Xavier i esperar per a la resta de la tripulació que els vents siguin propicis. Ja falta ben poc per tornar a navegar.

Us deixem amb una nova entrega de l’Oda marítima amb el Màrius Serra

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén