Projecte Atlantic2020

Itaca VII al Gran Prix de l'Atlàntic

28-01-2020. Vint-i-unena crònica

La nit del 27 al 28 i tot el matí d’avui han estat fantàstics !!!! Uns dels millors dies de navegació.
Vent de 15 – 18 nusos per aleta i per popa, amb un dia assolellat.

Just abans de dinar, en Diego ha pescat un peix com el de l’altre dia, desconegut, de boníssima carn, però molt mes gran. Mesura 1 mt de llarg i pesa entre 5 – 6 kgs. Ja està filetejat i a la nevera. Tenim peix per uns 5 àpats, així que deixarem la pesca.

A mesura que avançava la tarda, anava pujant el vent, el cel i el mar anaven agafant un color amenaçador. Com que els mapes meteo anunciaven una pujada de vent per la nit, per precaució hem posat el tercer ris de la major i hem deixat el gènova a un 33%. El baròmetre també havia baixat.

Afortunadament hem pres la decisió, amb precaució i a temps, doncs a la poca estona el vent ha pujat fins a 28 – 30 nusos i ara les onades son considerables…. Calculem algunes de 3 mts.
Per radio hem sabut que un dels barcos ha trencat el espí (una vela de proa)

Aquesta nit, creuem el meridià 42 graus 57 minuts oest (w), que es just el punt meitat de la travessa. Teníem previst fer una festa, amb cava inclòs, però com el barco està en mode ‘coctelera’ es possible que deixem la festa per demà.
Aquesta nit pot ser moguda…

Mentre escrivia aquesta crònica, un peix volador ha entrat pel tambutxo de la banyera, dins del mejador-cuina, dins del barco. Aviat ja aterraran ells solets sobre la paella…
Com tenim peix de sobra, en Diego l’agafat i l’ha tornat al mar.

La vida a bord – La gestió de la por

Amb aquest títol ens acabem de posar en un bon embolic. Tenim un full en blanc per omplir i no sabem per on començar. Ens fa reflexionar sobre aspectes, que si bé estan interioritzats, rarament verbalitzem. Ho fem des d’aquesta primera experiència en navegació oceànica (segona per la Maite) i en condició d’aprenents.

Quan ja s’apropava el dia de la partida, amics i parents ens preguntaven: Ja ho has pensat be ?, Segur que ho tens clar ?, No et fa por ?, No vagis a cercar allò que no tens, …

De la mateixa manera que hi ha persones que tenen pànic a volar, tots tenim amics i ha parents propers que tenen por a fer llargues travesses en veler, que els angoixa no veure terra i ho passen molt malament, senzillament que tenen por a l’aigua, alguns fins l’extrem de no omplir la banyera per por a ofegar-se; de fet no naveguen per aquests motius.

Tenim por? Pensem que cal distingir entre la por i el respecte.
Respecte…, serà en el nostre cas un eufemisme de por?
El que sí tenim clar es que si nosaltres tinguéssim por o pànic a navegar, no estaríem aquí durant mes de vint dies, a no ser de que tinguéssim una vena masoquista, que no és el cas.

Des de que hem sortit de Mindelo, deixant a part els petits incidents tècnics, hem tingut una navegació plaent, vents moderats, mar moderada, l’Itaca navegant ben assentat amb la percepció de que navega còmode, més de deu dies de navegació només a vela.

Però, sempre, cada dia, hi ha al menys un moment en que “re-prens” consciència de que les coses podrien ser ben diferents. Unes condicions meteorològiques menys favorables o dures, com les que s’han vist al llevant peninsular aquest dies passats, ens poden posar les coses complicades o molt complicades. No seriem els primers en patir-ho ni els últims. Hem de ser permanentment conscients de la nostra fragilitat.

Ben cert és que hem fet tot el que hem cregut necessari per protegir la nostra fragilitat, informació prèvia, conèixer altres experiències, preparació del vaixell, preparació de la tripulació, atenció i seguiment a la meteo, equip de terra, etc.

Malgrat tot, parafrasejant el llibre “La carta esférica” de Perez – Reverte: “entre la vida i el desastre, nomes ens separen 13 cm, que es el gruix que te el casc de l’Itaca…”

Una mala interpretació dels mapes meteorològics, una mala maniobra amb les veles (com ens va succeir al sortir de Lanzarote), forçar el vaixell trencant elements bàsics, xocar contra un objecte a la deriva (un contenidor, una balena dormint,…), despistar-se durant una guàrdia, que ens agafi un “xàfec” desprevinguts, que un tripulant caigui a l’aigua,… ens poden portar a una situació força complicada.

Estar sol en mig de la immensitat de l’oceà, evidentment imposa….. seria faltar a la veritat dir el contrari i, malgrat totes les preparacions, prevencions i previsions, no pots perdre de vista que les condicions poden canviar, que la natura sovint és imprevisible, que no tens el seu control i que estàs en un medi que no és el teu medi natural. El que si que tenim es molt i molt respecte a la nostra fragilitat. Encara que hi hagi un aparent relax, estem permanentment en tensió.

Quan naveguem fins les Illes, fins Sardenya, Sicília, …. o inclús quan varem fer el trajecte des de BCN a Cadis, el “plotter” sembla un arbre de Nadal, a on visualitzem els “ecos” de multitud de vaixells. De fet, una de les tasques principals a bord, es gestionar el tràfic i evitar rumbs de col·lisió.
Aquí es tot el contrari.. Des de que varem sortir de Cabo Verde, visualment no hem vist ni un vaixell !!!!… Els pocs que hem vist han estat a traves del “plotter” o el radar a bastantes milles de distància.

De fet, en el moment d’escriure aquestes ratlles, no sabem si el vaixell més proper està a 50 milles, 100 milles o 150 milles… I som conscients que els “àngels” de Salvament Marítim, tampoc poden arribar, just al mig de l’oceà Atlàntic.
No es el mateix, patir un problema, rodejat de vaixells, i amb la cobertura de Salvament Marítim que tenir-lo aquí en mig.

Tenim interioritzat el soroll del casc solcant el mar, el soroll del vent, el flameig de les veles… qualsevol altre soroll, vibració, núvol negre a l’horitzó, mínima variació del baròmetre, canvi en els mapes meteorològics, etc., fan saltar totes les alarmes a bord, per tal de previndre qualsevol problema i actuar amb antelació i prudència.

No obstant, i a títol anecdòtic… quan el vent puja i el mar es complica, com comença passar ara, el nostre posat es una mica més seriós, posem una cara de ‘tranquil·litat imposada’, però us podem ben assegurar que, malgrat no ho expressem, la processo va per dins…..

Por, no, però si moltíssim respecte !!!

Nosaltres us deixem un nou lliurament de l’Oda marítima.

27-01-2020 Vintena crònica

La nit del 26 al 27 ha estat força tranquil·la.
A mitja nit, ens ha rolat una mica el vent i hem tingut que anar una mica més cap al sud del rumb teòric.

A més, analitzant els mapes meteo, que de moment han encertat amb una precisió germànica, veiem que a partir de divendres entra pel nostre nord una encalmada molt més forta que l’anterior. Amb tot això, dijous hauríem d’estar sobre els 13º 40 de latitud nord, sinó volem quedar-nos parats.

Avui pel matí ha tocat jornada de dutxa. Com que el mar estava força tranquil, ha estat a la coberta.
També hem començat a gestionar com fer arribar a Martinica els recanvis de les peces que hem trencat.

Avui si hem dinat !!!!., concretament tots els peixos voladors que teníem a la nevera. Força bons…

Com que el dia, meteorològicament, era molt bo, la sobretaula s’ha allargat fins la posta de sol. Crec que un dels millors records que ens emportarem d’aquesta travessa, entre molts d’altres, son les sobretaules. Son un plaer !!!!.
Sense proposar-nos-ho, cada vegada surt un tema diferent,… compartir les diferències, aprendre de lo distint, des de la màxima tolerància és tot un plaer.
Nomes tenim una restricció que sempre hem tingut a l’Itaca: “el que es parla dins del barco, no surt del barco”, això ens dona la màxima llibertat per anar tractant tot tipus de temes i àmbits.

Per la tarda, cap el fosc, ens ha passat a uns 15 mts per la banda d’estribord, un peix o mamífer de quasi mitja eslora, uns 5 – 7 mts de llarg. Pel seu color, mida i velocitat no era un dofí. Ha emergit lentament, ens ha ensenyat la seva aleta dorsal, i després, lentament, ha tornat a submergir-se. Com de peixos en sabem poc o res no us podem dir quina especie era. Tampoc ha estat possible fer-li cap foto.

Ja de nit, tenim sessió de cine a coberta, gaudint del bon temps.

Ara anem navegant al rumb 250, amb orelles de burro, amb un vent suau de 10 – 15 nusos que ens entra pràcticament de popa rodona. No obstant, i com sempre, abans de començar les guàrdies rissarem les veles.

La vida a bord – Les comunicacions amb la resta del món

Per garantir la seguretat, les comunicacions son una eina fonamental, a mes de ser obligatòries des del punt de vista legal. De fet, per tenir el barco homologat en Zona 1 (sense límits de navegació), hem de portar a banda de l’AIS, les balisses, el transponedor radar…. una emissora VHF i una altre de HF.

En Josep es teleco i radioficionat, fins aquí això no seria greu…. De la mateixa manera que hi ha gent que col·lecciona segells, a ell li encanten les emissores i les antenes. En aquesta travessa portem 5 emissores de diferents bandes i 12 antenes !!!, a mes de walkies, altres receptors… aparells de mesura, soldadors…. Totes les emissores les hem de declarar en un full de registre anomenat LEB.

En fi, l’Itaca es com una mena de Torre de Collserola navegant.

Quina utilitat donem a tot aquest “arsenal” ?

  • En la banda de VHF, canal 16, estem sempre a l’escolta, i parlem amb altres vaixells per gestionar maniobres, per exemple en cas de rumb de col·lisió i, per si fos el cas, demanar ajuda a vaixells propers.
  • També en la banda de VHF, parlem entre els vaixells de la flota. No obstant, amb la distància que tenim entre barcos, ara és inoperant amb els barcos mes distants.
  • En la banda de HF i per freqüències nàutiques, parlem amb els barcos de la flota mes distants i, en les bandes de radioaficionats, bàsicament en 20 mts, parlem amb Barcelona (quan la propagació ens ho permet) i amb altres radioaficionats de tot el món. La majoria de radioaficionats (Brasil, Martinica, Sud-àfrica, Canàries, Rússia, …) amb els que contactem, sempre es mostren predisposats a prestar-nos ajuda durant la travessa en cas de necessitat.
  • En la banda de HF, també rebem d’una estació de Boston els mapes meteo de l’Atlantic Nord, amb un sistema tipus fax, de fet es diu weather fax. També podem rebre informació meteo i avisos a navegants amb el sistema NAVTEX, una mena de “teletipo” amb pantalla en blanc i negre. No obstant aquí en mig, també es inoperant.
  • Amb les comunicacions satel.litals, amb Iridium, gestionem els mails amb terra, els sms, (afortunadament no tenim wapp…), enviem aquestes cròniques, ens “baixem” els mapes meteo de Predict Wind i estem en contacte amb el nostre “equip de terra”. Molt important !!!!. (Gracies Pere, Cesc, Xavier i Projecte Quatre estacions !!!). A més, en cas d’incomunicació amb altres vaixells de la flota (per exemple els que no disposen d’ona curta) ens passem les posicions per una mena de sms’s.

Cada dia fem dues “rodes” en HF, entre els vaixells que tenim HF, a les 12 utc i a les 22 utc, per saber la posició dels vaixells, rumb, velocitat, condicions de vent… i comentar si hi ha alguna incidència. En el nostre cas, sempre rebem savis consells d’altres vaixells que han fet la travessa més vegades, un d’ells per quinzena vegada i a més en solitari!!! La resta del dia estem a l’escolta per si un vaixell de la flota requereix ajuda.

En Josep es passaria tot el dia parlant amb altres col·legues radioaficionats, si no fos perquè cada vegada que prem el micro i parla, consumim uns 200 w de la bateria, un altre be escàs a bord, i s’ha de moderar.

Avui, abans del fragment de l’Oda marítima us volem deixar un extracte de la nota que ha publicat avui la organització:

Lentitud desesperante. Océano Atlántico, 28 de enero, 2020.-El ritmo lento dela navegación de los componentes del Ocean Raid – Gran Prix del Atlántico está poniendo a prueba la paciencia a las tripulaciones. A parte del desespero por la poca velocidad que toman sus veleros, -incluso se promedian velocidades de 3 a 6 nudos, una autentica calma en medio del Atlántico-ahora se suma la alarma de que comienza a escasear el agua para suministro de la flota.En esta situación parece se encuentra el velero H43 Habana, que ha empezado a dosificar su racionamiento líquido, cuando aún le  falta  por recorrer 960 millas antes de alcanzar la meta en du Marin (Martinina).En una situación con viento establecido normal, esto no parecería un problema, pero la insistencia de la encalmada, hace que la preocupación aflore  entre los tripulantes. Esta situación también está afectando  a la sostenibilidad de las baterías. Esto sumado a la tensión en probar todo tipo de maniobra, para aprovechar al máximo la escasa calidad del viento, hace que las tripulaciones estén exhaustas”.

Be. Caldrà veure com evoluciona tot plegat. De moment els navegants de l’Itaca VII sembla que tenen la situació sota control. I, un nou fragment de l’Oda maríima

26-01-2020 Dinovena crònica

La nit del 25 al 26 ha tornat a ser molt tranquil·la. Aquesta nit, com ja va sent costum han aterrat 4 peixos voladors.
Per que us feu una idea aquests peixos fan entre 15 cm i 20 cm, amb aspecte de sardina amb ales, però de gust mes suau. Els fem a la paella.


El dia d’avui transcorria amb normalitat…. Anem navegant prop del veler “snow” de matricula holandesa. L’hem intentat cridar pel canal 16 de VHF, per saludar-lo, però no hem tingut resposta.

A primera hora de la tarda, el vent ha rolat i ens entra per l’aleta de babord. Hem tret el tangó.


Cap a mitja tarda, en Ferran ha detectat que l’últim sabre de la major, el de més amunt, no tenia patí !!! (la peça que uneix la vela amb el màstil). Hem baixat la major i hem vist que, per segona vegada, havia saltat el fre del passador i s’havien perdut les peces intermèdies. Son les peces que van haver de fabricar a mida a Mindelo, per un altre patí amb la mateixa incidència. Com ja es la segona vegada que ens passa, ja ens sabíem la solució. Com que hem perdut les peces, hem unit el patí amb l’extrem del sabre amb un grillet de fortuna.

Com ja es la segona vegada que passa, i per evitar-ne una tercera, hem substituït tots els frens dels patins per uns altres més forts.
Dels 9 patins harken que portem a la major, ja s’han trencat dos…. i encara no hem arribat a la meitat de la travessa !!!!!
Afortunadament, hem trobat solucions de fortuna per poder seguir amb la vela major.
Esperem que al menys harken ens subministri sense cost tot el material, recent estrenat, que incomprensiblement es va trencant i que per cert, no es precisament econòmic….

Al baixar la major, també hem detectat que la drissa (cap que serveix per hissar i sostenir la vela) de la major, presentava un important desgast per fregament a l’extrem superior, tot i ser de Dinema. Hem tallat el tros malmès i l’hem tornat a unir la drissa amb el puny de drissa de la vela major. Es el segon incident d’aquest tipus amb un cap de Dinema, material que si bé és molt resistent a la tracció, no sembla que ho sigui tant al desgast per fregament.

Totes aquestes maniobres, a la base del pal, mentre anem saltant en la ‘coctelera’ resulten cansades…. així que ara a dinar-berenar-sopar (tot de cop) i a descansar … i del rumb i el tangó ja ens preocuparem demà pel matí.

Avui hem tornat a canviar l’hora del vaixell. Ara son les 21:00 utc a tot el món, a BCN son les 22:00 h hora local i aquí al barco son les 18:00 h

Aquesta tarda, per ràdio, hem sabut que un dels vaixells de la flota ha enredat restes de xarxa de pesca a l’hèlix de l’hidrogenerador i també han passat una tarda entretinguda….



La vida a bord – Rumb i Posició

Abans de sortir, alguns amics ens van preguntar com ho fèiem per orientar-nos en mig de l’oceà.

Anem per parts…


Com sabem el rumb a seguir ?
Quan anem de BCN a Mallorca, una distància petita, podem simplificar la superfície esfèrica de la terra i considerar-la plana. Per definir el rumb s’apliquen quatre fórmules trigonomètriques i el teorema de Pitàgoras. És a dir, es navega en rumb directe o línia loxodròmica.


Quan naveguem distàncies més grans, no podem fer la simplificació anterior i hem de treballar amb trigonometria esfèrica, una mica més complicada de formular. El resultat que obtenim es que la distància més curta, entre dos punts de l’esfera terrestre, està sobre una linea corba. De fet, si mirem el trajecte d’un avio de BCN a Nova York, veiem que no va en línia recta, sinó sobre una corba. Aquesta trajectòria la denominem línia ortodròmica.

Donat que estem navegant paral.lels a l’equador i, a la vegada, molt pròxims a l’equador, el rumb de la loxodròmica i ortodròmica son molt semblants. Tot i això, varies vegades al dia calculem el rumb a seguir.

Això a la taula del menjador de casa, és molt bonic. Aquí al mig de l’oceà, tenim dos factors que son els que manen, la direcció del vent i de les onades. Moltes vegades hem de renunciar al rumb teòric, durant unes hores, per tal de poder seguir navegant a vela i després sanar corregint.

Com sabem a on som ?
En l’Itaca portem dos ordinadors (aquí es diuen “plotters”, i així ens els venen tres vegades mes cars….) on veiem la posició GPS del barco, el rumb, la velocitat, el radar, la posició d’altres barcos… a banda de tots els mòbils i tauletes amb GPS’s. Amb aquests dispositius es molt fàcil saber a on estem i quin rumb hem de posar.


Aquest sistema només te un problema…. si tinguéssim una averia elèctrica, com sembla que es el cas en un dels vaixells de la flota, ens quedaríem cecs…

En aquest cas, obtindrien la posició sobre la carta de paper amb ajuda del sextant, es per això que cada dia en Ferran posiciona, pacientment, la situació del nostre barco sobre la carta de paper, que a diferencia del windows no es penja. I també es per això que de tant en tant traiem el sextant per anar practicant.

El rumb el definiríem amb la brúixola (aquí li diem compass)….. no obstant, a les nostres terres, quan la brúixola marca el nord, coincideix amb el nord magnètic de la terra. Com que el camp magnètic de la terra no es uniforme, això no sempre es així.
Per exemple, on ens trobem ara, l’agulla del compass ens marca el nord desviat 16 graus cap al W (oest). Es a dir si no tinguéssim en compte aquesta diferència (declinació magnètica) i seguíssim el rumb del compass, en comptes d’anar a Martinica aniríem a petar exactament a Veneçuela.


A més, de nit, i en aquesta latitud tant propera a l’equador, hi ha dues referències que ens ajuden: un estel (l’estel polar) que ens marca el nord i una constel·lació (la creu del sud) que ens marca el sud i que no es visible des de casa nostra.
Son la millor brúixola !!!, si tenim la polar al nostre través per estribord i la creu del sud pel través del nostre babord, vol dir que anem en la direcció correcta, cap l’oest.


25-01-2020 Divuitena crònica

La nit del 24 al 25 ha tornat ha ser molt tranquil·la, si bé el vent ha anat pujant.


La principal novetat respecte a altres guàrdies anteriors es que ens hem creuat amb diferents mercants que ‘sembla’ fan el rumb Brasil – Europa. Tot ells ens han passat a mes de 10 milles de distancia, per la proa, només els hem vist a l’AIS, sense contacte visual directe.

Un parèntesi a la crònica. Per tal de que ens puguem fer una idea de com funciona el tràfic marítim us deixo una captura de Marine Traffic que ens ensenya, com ens fa amb els avions, quants vaixells hi ha en moviment. Us deixo un tall de la zona dels nostres navegants que, com podreu comprovar, no viatgen pas sols.

Si esteu encuriosits podeu trobar l’aplicació en aquest enllaç

Seguim amb la crònica

Com ahir en Diego no va pescar res, aquesta nit el mar ens ha regalat tres peixos voladors, que tot seguit han anat a la nevera.

Pel matí, en Ferran ha estat posicionant pacientment, sobre la carta de paper, la nostra posició i les dels altres vaixells.

Aquest matí, hem sabut per ràdio que altres vaixells comencen a patir alguns problemes derivats de la fatiga dels materials… un no pot carregar bateries, un altre ha trencat la braça de l’espi i també ha trencat l’antena de l’emissora d’ona curta, finalment un altre ha tingut problemes amb els patins de la major. Afortunadament, avui nosaltres tampoc hem trencat res !!!!, toquem fusta !!!!

Durant moltes hores del dia d’avui, hem navegat paral·lels amb un veler francès de nom FINN, a unes 12 milles de distancia.

Tal i com preveien els mapes meteo, el vent i el mar han pujat. Tenim uns vents sostinguts de 15 nusos per l’aleta d’estribord i onada de 2 mts per popa. Amb aquestes condicions i amb un ris a la major i al gènova (per no trencar res) estem fent unes velocitats mitges de 6 nusos. Podríem anar una mica mes ràpids, però no volem arriscar el material.. ens queden molts dies i fer trencadisses no ens convé.

El període de l’onada d’avui es d’uns set segons, no es l’onada llarga dels altres dies que pujàvem i baixàvem lentament, i fa que el barco vagi fent “la cullereta” o la “coctelera”, però res a veure amb les onades de la baixada de Lanzarote a Cabo Verde que feien difícil mantenir la verticalitat.

Avui, per primer dia, i veient com augmenten els nostres volums corporals, per menjar hem fet “règim”, uns pèsols saltejats amb una mica de bacon i de postre quallada, que la Maite va preparar artesanalment, ahir per la nit.

Per la tarda, veient que els peixos de la nevera volien abandonar el barco, hem decidit que potser calia una jornada de dutxa de la tripulació. Com resulta incomoda la dutxa a la coberta, pel moviment de les onades, hem provat una altra tècnica. Hem fet passar la mànega d’aigua salada, per les escotilles dels banys. D’aquesta manera, a més de dutxar-nos, hem aprofitat per baldejar els banys per dintre, que ja calia. Després trèiem l’aigua salada acumulada amb les bombes de buidatge dels banys.
Finalitzat aquest procés, els peixos de la nevera tornen a estar tranquils.

Al contrari del que havíem imaginat, les sortides i postes de sol, son de moment mol ‘soses’. En comptes del sol taronja que impregna d’un color rogent els núvols, com estem acostumats a la Mediterrània, de moment es limiten a un sol de color blanc que surt i es posa sense cap mes efecte artístic. El cel estrellat, de moment tampoc ens ha deparat cap nit espectacular, a excepció de poder veure de ‘resquitllada’, per sobre l’horitzó, el que pensem és ‘la cruz del sur’…. , impossible de veure a casa nostra.

Avui, també hem començat a veure ‘sargazos’ que si be molt disseminats, no esperàvem veure encara en la longitut W en la que ens trobem.

Aquesta tarda hem rebut i agraït la ‘contracrònica’ que ens envia en Cesc (l’home del blog) en el que ens informa del que passa per les nostres terres.
Aquí estem desconnectats del món, a excepció del que rep en Josep en les nits de guàrdia en ona curta…. fins ara: Radio Vaticano, Radio Cuba Libre (no es broma…) i un conjunt d’emissores xineses i àrabs que no acabem d’entendre del tot bé.

I, per acabar, un nou fragment de Pessoa

24-01-2020 Dissetena crònica

La nit del 23 al 24 ha estat molt tranquil·la i sense cap novetat, amb vents fluixos i velocitat de 3 – 5 nusos.


Cada nit, a l’hora de sopar, en Josep ens fa repassar el procediment a seguir durant la guàrdia, en cas que ens entri de nit un temut xàfec…
En una Ruta de la Sal, creiem recordar que el 2011, de nit, a unes 30 milles d’Eivissa, un ‘cap de fibló’ va passar per sobre l’Itaca. En Ferran anava a la roda, de guàrdia, mentre la resta dormien. Les destrosses a la jàrcia i coberta van ser considerables… les dues vegades que el pal va anar a l’aigua, difícilment les oblidarem mai.

Pel matí hem estat practicant amb el sextant. Cap a les 12h utc hem pres tres alçades del sol i a les 14:25 utc (hora que el sol passava pel meridià superior) unes altres tres.
Posicionades les “rectes d’altura” sobre la carta i determinada la posició, hem comprovat amb el GPS que l’error era de “només” 19 milles, comparat amb les 2.040 milles del trajecte. Hauríem suspès l’examen de capità, … però estem satisfets… Els pròxims dies seguirem practicant / jugant, a veure si millorem la precisió….

Per la tarda ens hem creuat amb un veler holandès de nom Snow i amb un vaixell de càrrega. No els hem vist visualment, però si en el plotter.

Sembla que el vent va pujant. Seguim navegant amb orelles de burro.

La previsió pels pròxims dies es de vent per l’aleta d’estribord / popa d’uns quinze nusos.
A veure !!!!!

La vida a bord – La pesca

La història de la pesca en l’Itaca es molt fàcil de resumir…

A l’estiu del 2012, a Formentera, en Josep va comprar una canya de pescar de ‘joguina’ per jugar amb els nens. Aquell estiu el vam compartir amb en Ferran i la seva dona, la Lali.
Una tarda, fondejats a Es Caló, vàrem estrenar-la. Vam pescar sis – set oblades. Encara recordem la cara de tristor del fill petit d’en Josep, en Joan (que llavors tenia 8 anys), i volia tirar els peixets a l’aigua perquè visquessin. Tenia tota la raó !!!!. Ja no varem pescar res mes.

L’estiu del 2018, tornant des de Palermo, ho vam tornar a intentar. Crec que tornàvem uns sis vaixells, tots van pescar tot tipus de peixos, excepte nosaltres.

Aquest any, al Decathlon d’Arrecife (Lanzarote), abans de partir rumb a Cap Verd , vàrem comprar una altra canya (aquesta una mica més ‘professional’) i altra material (fil, ploms, rapales,….) per poder passar l’estona durant la travessa, però sense cap convenciment de pescar cap peix. De fet, en el ‘balanç’ econòmic de la travessa la teníem imputada a la compte de pèrdues…. :-))

De Lanzarote a Mindelo no la varem usar, doncs el barco anava molt ràpid, i en Diego (el pescador de bord) anava tant empastillat de biodramines que no estava per pesques.

Quan van començar les encalmades, després de sortir de Mindelo, en Diego finalment va plantar la canya, amb les mirades escèptiques de la resta dels tripulants.

A la poca estona, per la tarda varem pescar la primera llampuga, el segon dia, també per la tarda, la segona, i el tercer dia a la posta de sol el tercer peix que ens ha donat per tres àpats.

Després de cada captura, seguim el mateix ritual. Primer els crits d’eufòria i les fotos de rigor- Després el Diego els neteja a coberta, els talla a lloms, verifica que no tinguin vestigis d’anisaki, i els posem a la nevera. Després els fem al forn o a la planxa.

Mentre tenim stock de peix a la nevera no pesquem res, tot recordant la cara del meu fill Joan…

Avui volem acabar posat-vos la situació dels navegats de l’Itaca VII just en el moment de redactar al post. Certament al bell mig de l’Atlàntic.

I, com sempre, acabem amb una nova entrega de l’Oda Marítima. Gràcies Màrius.

23-01-2020 Setzena crònica

La nit del 22 al 23 ha estat molt tranquil·la, amb molt poc vent i amb una velocitat de 3 – 4 nusos, això si, ben estrellada.


El matí, l’hem dedicat a dutxa en coberta i solàrium…..
Per la tarda, després d’una llarga sobretaula hem estat bastant ‘apalancats’, uns dormint, altres llegint i en Josep parlant per ràdio amb les seves emissores. Avui ha parlat amb varis radioaficionats de Brasil, Sud-àfrica, i curiosament amb un de Martinica.
Segons els partes meteo de que disposem, demà pujarà el vent i podrem anar a la velocitat prevista. Si no ens puja el vent, arribem a Martinica per Nadal !!!!
No obstant el poc vent, i com cada nit, rissarem la major i el gènova per precaució.

La vida abord – Gestió de l’aigua

A l’Itaca no portem potabilitzadora, per dos motius, l’elevat cost i el més important, es que no ens hi cap enlloc.
Amb aquesta situació, en una travessa de 15 – 20 dies, amb quatre persones a bord, l’aigua es un be escàs. Tots els llibres que hem llegit i les experiències que havíem compartit amb altres navegants atlàntics ens advertien de gestionar be l’aigua.
Hi han històries molt dures de navegants que han quedat a la deriva molts dies, per qualsevol averia, sense aigua….

Hem de distingir dos tipus d’aigua: l’aigua per beure i l’aigua dels dipòsits, que en cas de necessitat també ens la podríem veure, doncs es dolça i potable, malgrat te sabor als plàstics dels dipòsits.

El vaixell disposa de dos dipòsits d’aigua de 360 litres en total. Si tenim en compte que poden ser 20 dies, amb quatre tripulants, ‘toca’ 4,5 litres per tripulant i dia…..És a dir, no en tenim ni per començar…..Per tot això, ens cal:

  • Rentem els plats i estris de cuina amb aigua salada.
  • Tenim una sortida d’aigua salada (del mar) a coberta, que ens la proporciona una bomba elèctrica. Per dutxar-nos, ens reguem amb aigua salada, ens ensabonem, i ens aclarim amb aigua salada. Per treure’ns la sal, finalment, disposem d’un polvoritzador amb un diposit de 5 lts (el que es compra a qualsevol garden, per tirar insecticida a les plantes) i que minimitza el consum. Per assecar-nos fem una estona de solàrium a la coberta. La Maite aprofita per fer la seva taula de gimnàstica.
    Ja us avisem que no passarem ni fotos ni vídeos de les dutxes a coberta, doncs les imatges de les nostres panxes i mixelins, podrien ofendre inclús a les mes dures sensibilitats…..
  • Cada vegada que en Diego pesca, netegem el peix a la popa amb aigua salada, i després netegem la coberta amb la mateixa manguera que ens facilita l’aigua de la dutxa.

Respecte a l’aigua dolça varem carregar el barco amb mes de 200 litres d’aigua embotellada, que portem estibada en les sentines.
L’aigua dolça la fem servir per beure, cuinar, fer el cafè, fer el te…. i treure’ns la sal amb el polvoritzador…
A banda portem llaunes i ampolles de diferents tipus de begudes: sucs, cerveses, coca cola, tònica,…

Lamentablement, ningú ens va advertir que el vi també esdevé un producte escàs !!!!
A tots els tripulants de l’Itaca ens agrada gaudir d’un bon vi als àpats, tant per dinar, com per sopar, i alguna cervesa als aperitius …
Malgrat varem sortir de Mindelo amb unes 25 – 28 ampolles de diferents tipus de vi, amb el consum actual, sembla que ‘passarem sed’ …..

Heu de saber que, en la mesura del possible, els comentaris que deixeu al bloc els fem arribar als navegants. Els hi agrada molt saber de vosaltres així que si us be de gust comentar no us en esteu.

Cada dia que passa les cròniques son més entretingudes. Gràcies navegants. Nosaltres seguim a les noves entregues de l’oda marítima!

22-01-2020 Quinzena crònica

La nit del 21 al 22 ha estat molt tranquil·la amb vents molts fluixos i que a anaven rolant, arribant a SE.


Pel matí la Maite i en Josep han esmorzat els dos peixos voladors.
Durant el matí, el vent ha pujat, hem posat les veles amb ‘orelles de burro’ i amb el poc vent que teníem de popa, hem navegat entre 4 i 6 nusos.

Tal i com preveia la meteo avui hem tingut onades ‘atlàntiques’ de 2 – 3 mts, per l’amura d’estribord. Son onades molt còmodes, doncs el barco les puja lentament i les baixa lentament. Res a veure amb les muntanyes de mar de 4 mts que varem tenir en el tram Lanzarote – Cabo Verde per popa.
Hem fet una sobretaula de quasi tres hores, tot recordant des del ‘cine nick’, el ‘cine exin’, a com les mares i avies netejaven les mantes i catifes a base de penjar-les d’una corda i estovant-les amb una mena de raquetes de mívet…. així com les nostres primeres experiències nàutiques. Comença a ser preocupant recordar amb tot detall el que va passar fa cinquanta anys i tenir dificultats per saber a on hem deixat les ulleres o que varem sopar ahir…


Per la tarda, i com ja comença a ser costum, en Diego ha pescat un peix d’uns 60 cm de llarg i uns tres quilos de pes. Ignorem la seva espècie. Te unes ratlles que recorden al barat. Per la seva pell i textura, sembla un peix blau. Com ja tenim peix per dos dies, deixarem la pesca fins ‘trencar stocks’.


Cap el tard, en Ferran ha anat posicionant sobre la carta de paper, el rumb i posició nostre i la dels altres vaixells, amb qui tenim contacte per l’emissora d’ona curta en la freqüencia de 14.360 khz/ usb dues vegades al dia.
De l’anàlisi dels mapes meteo, tot sembla indicar que el divendres ‘entraran’ els vents alisis de 20 nusos que tant ens havien comentat. Esperem no passar del vent ‘demasiado flojo’ al ‘demasiado fuerte’….
Aquesta nit, tornarem a sopar peix, però no al forn, doncs consumim massa gas, també un be escàs.
Intentem mantenir el rumb entre el 266 i el 270.

La vida a bord – Les guàrdies

Les guàrdies son un moment important del dia a dia, doncs afecten 8 h – 10 h de les 24 hores del dia. Son les hores de nit i en les que cal descansar.
Per tal de que tots puguem descansar, establim uns “torns de guàrdia”. Finament hem optat per començar a les 22 h, hora del barco, i anar fent guàrdies individuals de 2 hores.
Cada dia anem rotant, de manera que el que avui fa la primera (de 22 h a 24 h) demà farà la segona (de 24 h a 02 h) i així successivament.
Durant la guàrdia hem d’estar pendents dels següents aspectes:

  • Cada 15 minuts fer una observació visual de l’horitzó i de l’ordinador de bord (AIS o Radar) per veure si tenim algun vaixell que pugui venir en rumb de col·lisió. Si es així, modifiquem el rumb, per tal d’evitar-lo. Algunes vegades ens toca cridar per ràdio a l’altre vaixell i, amb el nostre macarrònic anglès nàutic, gestionar la maniobra. Sorprèn els pocs vaixells que veiem…. de fet no arriben a un mercant al dia de mitjana.
  • De manera continua, vigilar que el rumb, vent i configuració de les veles sigui coherent. Si rola el vent (canvi de direcció) hem de modificar les veles o modificar el rumb. Com només hi ha una persona de guàrdia, si la modificació de les veles implica canviar el tango de banda (ens calen dues persones a proa per fer-ho amb seguretat) optem per modificar el rumb, i demà serà un altre dia…. Es per això que algunes nits seguim un rumb un tant ‘erràtic’.
  • Vigilar que no hi ha res estrany a bord, cap soroll, res que grinyoli, que no hi hagi aigua a la sentina…. etc
  • Vigilar visualment o amb el radar que no entri un xàfec de cop i ens doni un ensurt amb ratxes de 30 nusos, força habituals en aquestes latituds.
  • En cas d’haver una situació greu, el que està de guàrdia, desperta a la resta per que l’ajudin.

Per tal de no dormir-nos, alguns posem un despertador cada 15 min, per si de cas….. Una vegada en Josep i el Pepe López, tornant de Formentera.. es van dormir i es van despertar rumb directe a l’espigó del Port del Masnou, a una milla de distancia.

Per seguretat les guàrdies les fem amb el armilla/ arnés i lligats….. i tenim ‘prohibit’ sortir de la banyera i anar sols cap a proa, sense avisar a un altre tripulant.

També estem amatents a si ens cau un peix volador… i assegurem l’esmorzar..

Magnífiques aquestes cròniques. Us deixem amb una nova entrega de l’Oda marítima

21-01-2020. Catorzena crònica. Primers peixos voladors

La nit del 20 al 21 ha estat molt tranquil·la. Hi havia molta boira i varem engegar el radar algunes vegades. El motiu pel qual no el portem sempre encès, es perquè el radar es un gran depredador d’energia, que es un be escàs a bord.


Cap allà les 4 h utc, dos peixos voladors han aterrat a la nostra coberta, tenen la mida d’una sardina gran, cadascun. Demà els provarem per esmorzar.


El matí ha estat molt tranquil i hem aprofitat per muntar un nou ‘aparejo’ per retindre millor la botavara, reenviat a la banyera, per si cal amollar amb urgència.


Per la tarda en Diego ha pescat una altre llampuga, aquesta de més d’un kilo!!!!!. L’hem fet al forn entre tots, amb una base de patates i ceba…. i ens la hem cruspit amb un vi blanc fresquet. Espectacular !!!!!
Avui no hem trencat res !!!, ni ens ha calgut enginyar solucions de fortuna….
Ara en Ferran ens posa una ‘peli’ a la banyera.

Durant el dia d’avui hem tingut vents fluixos, tal i com estava previst, i estem navegant molt lents, a uns 4 – 5 nusos. No obstant com ens ho passem molt be, no tenim cap pressa….

Avui en Cesc, “l’home del blog” ens ha enviat una ‘contracrònica’ i ens ha posat al corrent del que passa a les nostres terres. Impressionants els efectes de la meteo….

Vida a bord

Mentre la meteo sigui així de plaent, us anirem donant detalls curiosos de la vida a bord. Avui comentarem l’hora a bord:
Com que anem navegant cap al W, anem canviant fusos horaris.
A bord tenim tres referències horàries:

  • L’hora utc, del meridià de Greenwich, es l’hora universal i es la que fem servir per establir els contactes amb ràdio amb terra, amb els altres barcos i per prendre mesures amb el sextant. Aquesta hora exacta ens la dona el GPS.
  • L’hora a bord, hora del rellotge de bitàcola. Per tal de no acabar dinant a l’hora d’esmorzar i dormint de dia, cada 15 graus de longitud que anem cap al W, hem de restar una hora a bord. Per exemple, ara son les 23 h utc a tot el món, a BCN son les 24 h hora local i al vaixell son les 21 h hora de bitàcola
  • Finalment, l’altre hora que hem de tenir present es l’hora BCN per tal de no trucar-vos de matinada.
Tot i que es fa referència al capítol 12 correspon a l’11.

20-01-2020. Tretzena crònica. Buscant Gambusinos per la nit !!!!!!

La nit del 19 al 20 transcorria amb tota normalitat, amb vent d’aleta molt fluix. Portàvem el gènova atangonat i la major baixada.
Prop de la una de la matinada, hora UTC en Josep estava de guàrdia.
El vent va començar a rolar, entrant de través. En Josep va recollir el gènova atangonat i va pujar la major. La vela major queda subjectada al màstil amb 9 patins que discorren per un carril que te el màstil; aquests patins possibiliten poder pujar i baixar la vela major i que sigui operativa.


Al pujar la major, en Josep va detectar que 4 dels patins anaven per lliure i no estaven subjectes al màstil. En un primer moment va pensar el pitjor… els patins s’havien arrancat, tal com va passar amb el tangó al sortir de Lanzarote. Es tractava d’una averia greu, doncs fer 2.000 milles amb una vela major precària es tot un problema.


Tot i que les condicions eren bones, va avisar a la Maite (la següent de la guàrdia) i amb l’arnes de seguretat va anar al pal. El stoper del final del carril, per on pugen i baixen els patins, s’havia descargolat i els patins havien sortit del carro…. això alleugerava el problema.


No obstant, cadascun dels patins porta uns 18 coixinets (boletes de 6mm de diàmetre). Al quedar lliure els patins, molts coixinets havien caigut.
Tots varem sortir a coberta, a la una de la matinada, amb el que portàvem posat (calça curta…) i de quatre potes per la coberta i amb els frontals al cap, varem recuperar uns quants coixinets, si be no els suficients perquè poguessin estar operatius els quatre patins.


No cal ni que us comenti l’imatge dels quatre tripulants a quatre potes, en calça curta, buscant coixinets, com si fóssim nens buscant ‘gambusinos’ en unes colònies.Com estàvem molt cansats, varem deixar la major amb tres rissos, i varem anar a dormir (excepte el de guàrdia) i demà serà un altre dia….


Durant les primeres hores del matí hem pensat com resoldre el problema, hem trucat per ràdio als altres vaixells per si disposaven de patins de recanvi o de coixinets…. amb resposta negativa.


Finalment, hem desmuntat els quatre patins, hem ‘sacrificat’ el mes baix (el mes proper a la botavara) i amb els coixinets d’aquest hem arreglat els altres tres.


A l’hora de dinar no fèiem mes que riure de la nostra imatge a quatre potes de nit per la coberta.


Per la tarda, en Diego ha posat la canya i hem pescat !!!!! Una llampuga !!!!! que ens hem cruspit per sopar.


Ara tenim un vent de 11 nusos per l’aleta d’estribord i estem fent uns 5 nusos de velocitat. Tenim bastanta boira i una visibilitat força reduïda, així que haurem d’estar amatents en la guàrdia.

Els velers ja han recorregut entre 150 i 200 milles des de la sortida de Mindelo i naveguen relativament propers.

Mentre xalem amb les aventures dels nostres navegants us aprope una nova entrega de la Oda marítima

19-01-2020. Dotzena crònica. Camí de Martinica

Avui dia 19, a les 13 h UTC (14 h a BCN) hem sortit de Mindelo, rumb a Martinica.


Les primeres hores de navegació han estat fantàstiques, vent fluixet, d’aleta, però que ens permetia anar a rumb 266 amb una velocitat de 6 nusos.


A mesura que han anat passant les hores, el vent ha baixat força i hem entrat en una encalmada. El mar està completament pla.
Ens hem passat força estona cercant la configuració optima de les veles per poder avançar. Hem aconseguit una mica de velocitat amb ‘orelles de burro’ (no fa referencia als tripulants…., es una configuració en la que portem la major a sotavent i la gènova atangonada a barlovent), es a dir una vela oberta a cada banda.


No obstant, el vent ha baixat tant (ara tenim 5 nusos) i ens ve de popa, que la major va donant batzegades …. Com el soroll de la major flamejant i de la botavara de banda a banda resulta molest per dormir, hem recollit la major i ara naveguem d’empopada amb el gènova atangonat.
Ara la nostre velocitat es d’uns tres nusos!!!!, i pensar que fa uns dies anàvem a quasi 14 !!!! Les previsions pel que fa al vent, tal i com ja
haviem vist, no son massa bones i tindrem vents fluixos fins divendres.


A l’hora de sopar (pollastre al curri amb arros) comentàvem que preferiem les ‘castanyes’ de 30 nusos i onades de 4 mts, que estar fent el ‘suro’ aqui en mig. Com veieu, mai estem contents.


Els que naveguem per la Mediterrània diem que hi ha tres tipus de vents, el ‘demasiado fuerte’, el ‘de proa’ i el ‘demasiado flojo’, doncs be avui gaudim d’aquest últim.


Com sempre tot te les coses positives…. Demà, si segueix igual, dedicarem el dia a intentar pescar… remarco lo de intentar…. Ja us explicarem els nostres resultats.


Com que ara som quatre, experimentarem un nou horari de ‘guardies’: La primera de tres hores, la segona i tercera de dues hores, i la quarta de tres hores, d’aquesta manera evitem tenir que fer dues guardies en una nit.

Esperem que els vents no trighuin gaire a animar-se i que els nostres navegant puguin seguir sumant milles camí de la Martinica.

Us deixem amb una nova entrega de l’Oda marítima

Page 2 of 4

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén