Projecte Atlantic2020

Itaca VII al Gran Prix de l'Atlàntic

18/01/2020 última crònica des de Mindelo

Avui dia 18 hem dedicat les primeres hores del matí per fer els últims avituallaments de fruita, verdura i vi local.

Posteriorment hem llogat un cotxe i hem estat visitant l’illa que a grans trets fa 20 km de E a W i uns 10 km de N a S, és a dir com una quarta part de Menorca.

Ha estat molt bé l’àpat en un ‘restaurant’ en un assentament de pescadors al SW de l’illa

L’illa és molt seca, sense gens de Verd. Encara ens queda per esbrinar l’origen del seu nom.

El volcà

Hi ha una gran diferència entre el nivell de la capital Mindelo i la resta d’assentaments repartits per l’Illa.



La reunió de patrons s’ha posposat a demà a les 9:00, donarem l’últim cop d’ull a la meteo que, de moment, no sembla que canviï. Tot preparat per començar el alt demà a les 11:00

Nosaltres, avui, volem dedicar un vídeo al nou periple que inicien els navegants a més del fragment corresponent de l?oda marítima. Bon vent, navegants!!

17/01/2020 Mindelo

Avui dia 17 ha estat un dia molt tranquil a Cabo Verde. Al matí hem anat a fer els tràmits de sortida (Policia i immigració). Malgrat que sortirem el diumenge 19, a partir de les 16 h d’avui divendres ‘tanquen’ les oficines i calia fer les gestions avui, a ritme ‘caribeny’….


Després hem acomiadat a en Xavier Obiols doncs per motius professionals havia d’estar a BCN el pròxim dilluns. Xavier, ha estat un plaer compartir aquests dies de navegació amb tu, i de ben segur et trobarem a faltar. A partir d’ara els membres de l’Itaca som quatre: Maite, Ferran, Diego i Josep.

En cadascun dels ports que arribem, hi ha un esdeveniment de benvinguda. En el cas de Cabo Verde ha estat aquesta tarda: trobada amb totes les tripulacions, música en viu, pica – pica…
És una excel·lent oportunitat per compartir experiències i coneixements amb totes les altres tripulacions amb qui compartim singladura.

Com és habitual, demà, hores abans de la sortida, farem una reunió de patrons per analitzar els últims partes meteorològics i decidir quina seria la derrota òptima en funció dels vents previstos.
Salut…

Nosaltres volem desitjar una bona tornada al Xavier i esperar per a la resta de la tripulació que els vents siguin propicis. Ja falta ben poc per tornar a navegar.

Us deixem amb una nova entrega de l’Oda marítima amb el Màrius Serra

16/01/2020 Mindelo

Dia dedicat a resoldre els problemes tècnics:

Canvi del sabre trenca de la major, reparant l’estrip que es va fer a la funda.
El més important, sembla que ja hem resolt els problemes del timó, desplaçant el sector (peça que actua sobre la metxa del timó) fins a alinear-lo amb els guardins (cables que connecten amb les rodes del govern)
Ja disposem de les peces que es van perdre dels patins de la vela major, peces que s’han hagut de fer a mà.
Protecció de les creuetes per evitar el fregament amb la vela major quan es navega amb vents portants, ja que la vela es recolza sobre les creuetes
Revisió de tots els elements del màstil, des de les politges superiors fins a la base. En la imatge es pot veure com el tècnic ha estat hissat a dalt del màstil per poder fer aquesta tasca.

A partir de demà començarem a analitzar la meteorologia, amb el suport de l’equip de terra, per decidir el millor rumb. A hores d’ara la previsió és que una forta pertorbació per sobre de la nostra latitud, pot provocar encalmades (dies sense vent) en la derrota que inicialment hauríem de seguir. Si això es confirma, és probable que haguem de seguir un rumb més pel sud del que teníem previst.

El dia acaba amb aquest preciós i ventós capvespre des del port de Mindelo.

I nosaltres us convidem a seguir escoltant l’Oda marítima en la veu del Màrius Serra

Galeria audiovisual de Lanzarote a Mindelo

Els reïs també passen per Lanzarote
Habituallament de combustible per la travessia
Tastets de les onades de l’Atlàntic
L’Itaca vola sobre les onades atlàntiques
Les guardies de 2 hores de les que no es lliura ningú
Altres descansen mentres tant
Permanentment comunicats amb els equips de terra
Un cop acabat el dia toca fer la crònica
Amb la benzinera a bord
Terra a la vista! Primera visió de l’illa de Sao Vicente
Recollint veles abans de l’entrada al port de Mindelo 
El menjar a bord és de primera
L’aixovar acolorit, cada un tenim el nostre color
Ja amb els peus a terra ferma, així i tot es belluga
El merescut homenatge

15/01/2020 Mindelo

El dia comença amb els tràmits administratius d’arribada a Cabo Verde, passant per la policia i per immigració. El ritme és illenc al quadrat, molta calma i a més coincidim amb l’hora d’esmorzar. Toca esperar.

Seguim amb les compres per fer les reparacions de l’Itaca. Encarreguem el sabre trencat i les peces del patí de la major. Ambdós encàrrecs acabant sent fabricacions locals a mida. El sabre és ràpid i ens el donen la mateixa tarda, les peces del patí són més laborioses de fabricar i les tindrem demà (16-gen) a la tarda.

Una volta pel nucli antic de Mindelo ens descobreix una ciutat diferent de la que es veu en arribar des del mar. El nucli antic té el seu encant, acolorit, referències a la Cesària Évora, mercats ambulants de carrer, mercats de verdures i del peix, botigues d’artesania local. Aprofitem per localitzar els serveis que necessitarem aquests dies (bugaderia, forn de pa, …).

Ens ajuda en Felipe, una persona del país que, per iniciativa pròpia, ens fa de cicerone. Ens mostra tots els llocs que ens poden ser d’interès i ens explica que està esperant l’arribada d’un vaixell de pesca en el que espera enrolar-se almenys un parell de mesos. Se’l veu una persona prudent i bona persona, de mirada una mica trista, que en acomiadar-nos ens diu que ara no està treballant i que qualsevol ajut li aniria bé, no ens ho pensem dues vegades.

Dinem a un dels restaurants de cuina local que ens han recomanat que resulta ser el mateix que han reservat pel sopar col·lectiu del vespre. Haurem de vigilar aquests àpats més que abundants si no volem perdre la línia.

Durant el sopar es va decidir que sortirem de Mindelo el diumenge 19-gen a les 11:00. No obstant un dels vaixells, l’Islay, ha decidit marxar demà 16-gen en solitari. Han de tornar Barcelona al més aviat possible i guanyar aquests tres dies els hi va bé.

També es va parlar dels protocols de comunicació durant la travessia, ja que a la baixada fins a Mindelo va haver-hi algunes dificultats per mantenir la comunicació entre els vaixells perquè no haver establert un protocol comú. Les propostes de l’Itaca van ser acceptades per la resta de vaixells.

Demà, si la wifi ens ho permet, un recull de fotos i vídeos d’aquests últims dies.

Celebrem que els navegants gaudeixin del merescut descans.

Avui, a banda de l’obligatori fragment de l’Oda Marítima que ens porta el Màrius Serra, volem rendir un petit homenatge als nostres navegants de la mà d’una guitarrista d’excepció, l’Alba Sesé, que ens regal una magnífica interpretació de la cançó Alfonsina y el Mar.

I, per descomptat la nova entrega de l’Oda Marítima.

6ª crònica. Mindelo, final de la primera etapa

Bona nit!
La nit del 13 al 14 ha estat molt plàcida i les guàrdies tranquil·les. Hem navegat a fosques, no hem tingut la companyia de la lluna; un cel ennuvolat no ens ha permès gaudir de la seva companyia com les nits precedents. Lluna plena navegant, espectacle fascinant.
El matí s’ha llevat també amb una bona capa de núvols, que mostrava un cel acolorit amb infinitud de grisos clars i amb clapes on es veia el cel net d’un color, com no podia ser d’altra forma, blau cel. Un blau cel que no havíem vist abans i que probablement és el que molts tenim en el nostre imaginari.

Durant la nit havíem anat ajustant el rumb per mantenir-lo el més directe possible, però evitant les trabujades (canvi brusc de les veles d’un cantó a l’altre) i el consegüent patiment de les veles i eixàrcia (jarcia) en general. Això ens ha obligat a canviar la configuració de les veles i ajustar el rumb. 
Tot i així, el vent ha anat afluixant i la nostra velocitat disminuint, situació que no afavoria poder arribar amb llum de dia al port, com era la nostra intenció. Entrar de nit a un port desconegut sempre és complicat i comporta algun risc addicional, així ens havien previngut sobre el port de Mindelo. 
Per poder arribar de dia, i després de cinc dies de navegar només a vela, ens hem recolzat en el motor. Hem arribat a les 18:30 hora local (20:30 hora BCN).


Abans de dinar, sessió de dutxa. És el primer dia que ens dutxem com a mamífers racionals bípedes d’ençà que vam sortir de Lanzarote. Fins avui les sessions d’higiene personal eren tipus gat. Les tovalloletes humides fan miracles.


Anem avançant a bon ritme i aprofitem per dinar. Estofat de “ploma ibèrica” amb sofregit de ceba, rovellons i pèsols. La Maite i en Xavi ens cuiden molt bé.
La temperatura cada cop és més agradable. Màniga curta tant als braço
s com a les cames durant el dia. Avui hem vist els primers peixos voladors. Els dofins ens visiten quasi cada dia, fins i tot de nit.


“Terra a la vista” crit de rigor, a les 14:06 hora local (15:06 UTC / 16:06 hora BCN), el capi Sayós és el primer a veure la silueta de l’illa de Sant Nicolau al nostre babord. El primer que veu terra, com tots sabeu, té doble ració de whisky. Avui els competidors eren dos Diego i Josep. En Diego encara plora ara.
Després ha aparegut la silueta de l’Illa de Santo Antao i finalment el nostre destí Illa de Sao Vicente on hi ha Mindelo, port on hem amarrat.
La maniobra d’amarre ha estat més senzilla del que havíem previst, malgrat el fort vent que, com sempre, apareix en el moment d’amarrar, per alegria del capità. Emotiva rebuda dels altres participants, amb aplaudiments inclosos.

Finalment, en paraules del bon amic Pepe López, “nos hemos dado un buen homenaje”. Traduït, un bon sopar per acabar el dia, que a més de bo ha sigut a bon preu i amb wifi per poder rebre tots els missatges pendents d’aquests dies.
Els dos o tres dies que romandrem a aquest port tindrem feina per reparar les petites incidències que hem tingut durant la baixada i avituallar-nos del menjar fresc que ja hem consumit.
Fins aquí la crònica d’avui, des de la banyera de l’Itaca, amb vent de més de 30 nusos i començant a ploure, afortunadament veient-ho des de port.

Bona nit amics!!!

Des de Barcelona no tenim gaire més a afegir a aquesta magnífica, detallada i extensa crònica. Celebrar que ja s’ha acomplert la primera part del periple i deixar-vos amb una nova entrega de l’Oda Marítima a càrrec del Màrius Serra.

Salut!

Mentre arriba la 6a crònica…

Mentre arriba la sisena crònica dels nostres navegants, crònica que ja l’esperem des de Mindelo us expliquem una història.

Si ho recordeu a la quarta crònica explicàvem això: “Avui, per acabar la crònica, ens fa molt goig compartir el vídeo que ens ha fet arribar un seguidors dels navegants. L’escriptor i enigmista Màrius Serra els dedica un petit fragment de l’Oda Marítima de l’Àlvaro de Camps, heterònim de Fernando Pessoa. Moltes gràcies @mariusserra

Doncs be, el Màrius Serra, amic del Ferran un dels navegants del Itaca VII ha decidit regalar als navegants i a tots nosaltres aquesta magnífica Oda. Ho farà recitant-ne un fragment cada dia durant els, aproximadament, 31 dies que pot durar tot el periple de la travessa.

Per posar-nos al dia, avui us em deixem 4 fragments i els propers dies n’anirem incorporant un amb cada entrada.

Esperem que us agradin

Cinquena crònica

Crònica del dia 13-01-2020

La nit del 12 al 13 va ser força tranquil·la i varem poder descansar força. Avui dia 13 ha estat un dia de navegació fantàstica!!!!! Tot el dia amb vents de entre 18 – 20 nusos i mar per sota dels dos metros, que ‘visto lo visto’ per nosaltres ja es mar plana :-))


Per dinar ens hem cruspit un confit d’ànec, impressionant.
Aquest mati hem trobat un altre calamar a coberta, que no entenem com hi ha pujat. Durant la tarda ens hem dedicat a la lectura, música i passar fotos a l’ordinador.


Avui i en aquestes latituds la temperatura ja ha pujat bastant i alguns de la tripulació ja van amb màniga curta i pantalons curts. També la posta de sol s’està endarrerint.


Avui ha estat impossible la comunicació amb els radioaficionats que ens donen suport des de terra.


Si tot va be, esperem arribar demà a Mindelo, sobre les 19 – 20h, malgrat encara estem a unes 140 milles. Es molt important poder entrar amb llum de dia, doncs sembla un port ‘complicat’. Ja hem parlat per radio amb els vaixells que van davant nostre per que estiguin a l’aguait en la nostra arribada.


La previsió de meteo per demà es molt bona.
L’atracament a Mindelo es a ‘la grega’, es a dir has de lligar-te a una boia per proa, donar uns 40 metres de cap i fer marxa enrera cap el pantalà. Aquesta maniobra nomes l’hem fet una vegada fa uns any al port de Guiglio i no la recordo fàcil….. esperem que no bufi el vent !!!!!


Tenim una llista de feines a realitzar a Mindelo, ja veurem quins serveis tècnics ens hi trobem.


Per sopar verduretes amb patates i formatge fumat.
Esperem des de Mindelo, si hi ha algun wifi poder enviar-vos fotos i algun vídeo.

Des del centre de suport corroboren la previsió de bon temps. Alguns dels vaixells ja han arribat al port. Us deixem la nota emesa ahir per l’organització

Quarta crònica

Crònica del dia 12-01-2020

Ahir dia 11, just abans de sopar es va repetir el problema amb el timó. Aquesta vegada el varem solucionar molt més ràpid, no obstant quan arribem a Mindelo ens hi haurem de posar a fons, per resoldre el problema definitivament.


La nit del 11 al 12 també ha estat moguda però menys que l’anterior. Hem fet les guàrdies amb tota normalitat. Aquest mati hem trobat un calamar a la coberta que segur ha portat una de les onades.


Durant el dia ha tornat a pujar el vent i el mar…. Comencem a estar habituats a navegar amb vents de 25 – 30 nusos i onades de 3 – 4 metres, que afortunadament ens venen per popa.
Agraïm molt aquestes nits la presència de la lluna plena que fa menys fantasmagòriques les onades.


Hem dinat un risotto fantàstic i hem dedicat força temps a la lectura.


Durant l’hora de dinar hem comentat que la passada nit (amb molt vent i onades de 4 metres) Salvament Marítim avisava per ràdio que havien sortit dues pasteres de Marroc i Mauritània rumb a Canàries….. i que esteséssim vigilants. Tenim seriosos dubtes que hagin arribat enlloc amb aquelles condicions meteorològiques. Des d’Almeria ha estat una constant rebre avisos de Salvament Marítim d’auxili de pasteres. Vistes in situ les dures condicions de vent i mar, ens fa reflexionar sobre les difícils condicions en les que deuen viure en els seus llocs d’orígen per llançar-se a prendre aquesta decisió tan arriscada que sovint paguen amb les seves vides i que des del mon ‘civilitzat’ hauríem de fer quelcom per evitar aquestes tragèdies diàries.


Per la tarda com ha millorat força la meteo hem muntat una nova antena de reserva a la popa… i hem estat fent proves de radio i AIS.
Sembla que les previsions meteo pels propers dos dies seran mes benèvoles amb nosaltres…. ja veurem….

A la imatge de seguiment podeu comprovar com ja s’acosten força a les illes de Cap Verd.


Malgrat els petits incidents tècnics, el barco es comporta força be i la moral de la tripulació es força alta.

Avui, per acabar la crònica, ens fa molt goig compartir el vídeo que ens ha fet arribar un seguidors dels navegants. L’escriptor i enigmista Màrius Serra els dedica un petit fragment de l’Oda Marítima de l’Àlvaro de Camps, heterònim de Fernando Pessoa. Moltes gràcies @mariusserra

Tercera crònica

Crònica del dia 11-01-2020

La nit del 10 al 11 ha estat força moguda
Per la tarda del dia 10 varem posar el tercer ris de la major i varem recollir encara mes el gènova.


Per la nit hem tingut vent de fins 30 nusos i onades de mes de 3 metres, tot i això les guàrdies han estat ‘plàcides’.


Tot i anar amb tres rissos i un 35% de gènova hem fet puntes de 13,2 de velocitat. Pel mati d’avui dia 11 ha afluixat el vent i el mar.
Intentem fer una navegació conservadora per no trencar res

Per la resta tot be, de salut, de menjar,….
Aquesta nit es preveu que torni a pujar, així que tornarem a rissar.
Cada dia parlem amb un radioaficionat de BCN i amb la resta de la flot
a

Des del centre de suport es confirma aquest canvi de tendència del vent per als propers dos dies. Principalment pel que fa a la intensitat, no a la direcció. Això vol dir que baixarà la velocitat que han portat fins, que ha estat força elevada, i que tindran una navegació més tranquil·la. Es tracta de mantenir el rumb i conservar el material. Seguim!

Page 3 of 4

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén