Bona nit!
La nit del 13 al 14 ha estat molt plàcida i les guàrdies tranquil·les. Hem navegat a fosques, no hem tingut la companyia de la lluna; un cel ennuvolat no ens ha permès gaudir de la seva companyia com les nits precedents. Lluna plena navegant, espectacle fascinant.
El matí s’ha llevat també amb una bona capa de núvols, que mostrava un cel acolorit amb infinitud de grisos clars i amb clapes on es veia el cel net d’un color, com no podia ser d’altra forma, blau cel. Un blau cel que no havíem vist abans i que probablement és el que molts tenim en el nostre imaginari.

Durant la nit havíem anat ajustant el rumb per mantenir-lo el més directe possible, però evitant les trabujades (canvi brusc de les veles d’un cantó a l’altre) i el consegüent patiment de les veles i eixàrcia (jarcia) en general. Això ens ha obligat a canviar la configuració de les veles i ajustar el rumb. 
Tot i així, el vent ha anat afluixant i la nostra velocitat disminuint, situació que no afavoria poder arribar amb llum de dia al port, com era la nostra intenció. Entrar de nit a un port desconegut sempre és complicat i comporta algun risc addicional, així ens havien previngut sobre el port de Mindelo. 
Per poder arribar de dia, i després de cinc dies de navegar només a vela, ens hem recolzat en el motor. Hem arribat a les 18:30 hora local (20:30 hora BCN).


Abans de dinar, sessió de dutxa. És el primer dia que ens dutxem com a mamífers racionals bípedes d’ençà que vam sortir de Lanzarote. Fins avui les sessions d’higiene personal eren tipus gat. Les tovalloletes humides fan miracles.


Anem avançant a bon ritme i aprofitem per dinar. Estofat de “ploma ibèrica” amb sofregit de ceba, rovellons i pèsols. La Maite i en Xavi ens cuiden molt bé.
La temperatura cada cop és més agradable. Màniga curta tant als braço
s com a les cames durant el dia. Avui hem vist els primers peixos voladors. Els dofins ens visiten quasi cada dia, fins i tot de nit.


“Terra a la vista” crit de rigor, a les 14:06 hora local (15:06 UTC / 16:06 hora BCN), el capi Sayós és el primer a veure la silueta de l’illa de Sant Nicolau al nostre babord. El primer que veu terra, com tots sabeu, té doble ració de whisky. Avui els competidors eren dos Diego i Josep. En Diego encara plora ara.
Després ha aparegut la silueta de l’Illa de Santo Antao i finalment el nostre destí Illa de Sao Vicente on hi ha Mindelo, port on hem amarrat.
La maniobra d’amarre ha estat més senzilla del que havíem previst, malgrat el fort vent que, com sempre, apareix en el moment d’amarrar, per alegria del capità. Emotiva rebuda dels altres participants, amb aplaudiments inclosos.

Finalment, en paraules del bon amic Pepe López, “nos hemos dado un buen homenaje”. Traduït, un bon sopar per acabar el dia, que a més de bo ha sigut a bon preu i amb wifi per poder rebre tots els missatges pendents d’aquests dies.
Els dos o tres dies que romandrem a aquest port tindrem feina per reparar les petites incidències que hem tingut durant la baixada i avituallar-nos del menjar fresc que ja hem consumit.
Fins aquí la crònica d’avui, des de la banyera de l’Itaca, amb vent de més de 30 nusos i començant a ploure, afortunadament veient-ho des de port.

Bona nit amics!!!

Des de Barcelona no tenim gaire més a afegir a aquesta magnífica, detallada i extensa crònica. Celebrar que ja s’ha acomplert la primera part del periple i deixar-vos amb una nova entrega de l’Oda Marítima a càrrec del Màrius Serra.

Salut!